Cançoner de les Pitiüses

A temps molt vei vengué a Eivissa Jesús a sermonetjar també vengué amb ell Sant Pere que en certs fets no pot mancar. Duien un tropell de gent, no saben a on calar. Trien cimerols de puigs i a ses planes ‘ribarà. L’endemà a sa Mala Costa pujaren a predicar. Jesús digué an es apòstols: –Tots una pedra a muntar! Sant Pere digué: –refotxa! Aprou ja cansa es pujar i va agafar una maca, com oliva deu pesar. Ja arriben as cap de dalt, Jesús al cel va mirar. Beneeix totes ses pedres i en pa es varen tornar. Sant Pere tirà una pesta tots es sants va remembrar. Es du es pedrull a sa boca i en dijú es fa quedar. El s'endemà a s'Atalaia han de pujar a sermonar. Jesús digué en es apòstols: –Tots una pedra a muntar. sant Pere diu: –és la meua! aquí tenc que aprofitar. I va amarrotar un còdol que pesa més d'un quintar. Ja arriben as cimerol. Jesús els hi va exposar: –Poreu posar es reble en terra per seure bé vos vendrà. Sant Pere el va batre en terra i un dit de peu es xafà. Quina cridaroia feia quan Jesús el ‘conhortà. –Gruixat veig és es teu reble, hauràs ‘ribat aglaçat, recorda que es terme mig sol ser lo més encertat.