Cançoner de les Pitiüses

L'any mil dos-cents trenta-cinc Eivissa varen ‘ribar valentes forces cristianes i n’Alà van desvetllar. Molts de moros s'embarcaren i molts en varen quedar. Deien que ells aquí nasqueren i Eivissa els han d'enterrar. S'escampen per tota s'illa per es pagès ajudar. Cobraven bona soldada sense impostos de l’Estat. Com mancava es pa en es altres es so batle es va tractar que es mohamets cap a l'Àfrica, que és allina que han d'estar. Ploren per no deixar Eivissa, no es porien conhortar finsus que se’ls enginyaren, una treta van pactar. Es vei pont de Santa Eulari no es poria agalipar, quan baixava s'aigua roja mai una pedra quedà. Ells digueren en es batle i en sang ho varen tractar que farien un pont nou que tot ho resistirà, però que ells queden Eivissa finsus que es pont durarà i que es dia Sant Joan sol sortint, llest ja estarà. Se’ls hi accepten es tractus, però se’ls hi recalcà >. Ja son as tai de sa feina <> I ni de nits ni de dia no aturen es traginar. Sa gent maliciosa pensa que en que enllestit no estarà se n’hauran d'anar d'Eivissa i lo fet... fet quedarà. Es dia de Sant Joan al punt que es sol ja guaità es batle en molta de gent es posen a revisar. Es pont sembla queda llest somera i ruc travessà però a part de mestral falta una vora acabar Es moros tots maleeixen i a Mahoma van pregar que per vida des cristians puguen es pont acabar. Es va complir sa súplica, avui es pot constatar es pont vei de Santa Eulari manca una micó acabar. Tots es moros embarcaren algun d'amagat tornà per fer catius i catives fugint ans de ser gafat.