Cançoner de les Pitiüses

Fa anys, de fora d’Eivissa en aquet poble ‘ribà un home de molt de sebre era frare franciscà. Pujava damunt sa trona a s’hora de predicar deia ha ‘nat per tot el món va arribar en es cap d'allà. Diu que se terra és redona i no atura de girar fa tota classe de comptes i mai mica sol errar. Per agrair-li un favor un vesí li regalà una gata falegosa que es pocs dies va criar. Li pujà un gató molt curro que ja comença a jugar perquè puga ‘nar as tancó un truc ell es va enginyar. Va cridar es fuster d'allina que l’hi ‘nas agombolar es s'home més tosc des poble creu que es rucs poden volar. Vol dos forats a sa porta perquè es gats puguen eixir; un més grossot per sa gata i un pes gató, més petit. Es fuster molt trapasser s'atreveix esmenar plana –No creis que amb un sol forat es gats podran entrar casa? Mossen diu envitrecat –Com voldràs tu que sa gata surti pes forat petit des gató, com una rata? Es fuster diu: –redecetra Si fa tal via pensat fe tal faisó a sa gata si feim només un furat! No creis, sens dificultat es gató podrà eixir fent forat apropiat pes mateix que entri sa gata? Es frare es dona pes cap i replica vergonyant-se –Bé es ver que tots molt sovent solem tenir un hora d'ase! Per més sabut siga un home no tot ho sol encertar, per molt ruc que siga un altre voltes mos pot ensenyar.