Cançoner de les Pitiüses

Per què tots tenim llombrígol? Com així Déu mo’l calà? Sa guixa en mig de sa panxa jo vos ho vui explicar A l'antigaia, molt vei! Quan Déu el món va criar amb argela d'una cova un dia s'home forjà. El cala as sol que aixamorga per enllestir-lo el sendemà i també farà sa dona perquè es dos puguin renyar. Es sol alt sa dona acaba s'home ja s'espavilà i amb molta de politica un ui a Déu va guinyar. Es Creador se li acosta i a sa panxa es dit calà, diu: –Pillot més que pillot! I un micó va barrinar. Quan sa dona ja es secava i comença a taloiar vent s'home voreta seua moltíssim es va empatxar. Déu que estava devora ella també en s'index punyicà Pillota, més que pillota! de casogues va esglaiar Com s’argila estava fresca sa senyal els hi quedà com seren es nostros pares sa guixa vam heretar.