Cançoner de les Pitiüses

Es que té un bon vesí te bon vespre i bon matí però si ho és cobdiciós des ardits s'ha de servir. Un home d'extrem condret tenia per més vesí un home d'extrem esquerp repartidor de verí. Es condret com és corrent trebaiant s'acomoda s'esquerp anant de mal cap s'heretat es potoixà. Sentí parlar d'eleccions tot d’una cobdícia sa suor des seu vesí per ell poder-se afogar. Es condret té dos hisendes en terres d'hort i secà quatre vaques i dos mules gallines i bestiar. Ell només dos asens secs un ca i puces per gratar. Fent es després ja cavil·la com es vesí entabanar. Pensa en molta politica com el podrà engatussar; un dia estant de conversa poc a poquet li esbutzà <>. Es vesí s’emporta s'ase per més no porfediar, queda es cobdiciós pensant <>. Sendemà ‘nant de camí es dos es varen creuar des ruc entrant en conversa de fred en sec li esbutzà <> <>, li respongué s'altre <> Després de s’experienci mai més se'n tornà parlar es va quedar sense es ruc i es repartir no ‘ribà.