Cançoner de les Pitiüses

Un matí de matinet vora es camí s’assegué una dona molt beata a Vila volia ser. Ja veu a baixar un carro, en Pep d'es Torís va ser. És s'home més mal parlat que dins s'illa es conegué. Malraius, fotres, macagos. Quina tiraloca en té! Enc que té por de sentir-lo per baixar li demanaré. –Si em volguéssiu portar a Vila jo molt us ho agrairé, esper que raios i pestes ni flastoms jo escoltaré. Es ruc posa i lleva peu sa dona ja s'esveré. –Jo bé crec que n'aquet pas A vila no ‘ribaré. –Si em deixau tirar una pesta voreu com s'ase troté. –Tirau-ne una petiteta que jo no l'escoltaré. En Pep aixeca es verdanc pigant en es ruc digué: –Mecago en tota la cort del cel i la terra enté. Sa dona tot d’una es senya es ruc ja va galopé. sa dona pensa i mermola quina llengo d'infern té.