Des que estam en democraci hem pujat a grau major,
I
ses dones també estudien, ans estaven as racó.
Així llavò, quan són mares, ja saben com fer es sermó,
es costums no es semblen mica, es d'ara i es de llavò.
Quan sa joventut tenia algun defecte major,
es seus pares el tapaven per no perdre es casador,
ara a més de s'escola i consells de lo mellor
es duen an es psicòleg com per més precaució,
i as que no pot fer carrera li diuen lo que és mellor.
Molts n'hi ha que es ben situen amb una professió,
i es que vol ser diable també en té ocasió
de viure sense fer feina, de vegades molt mellor.
Hi ha moltes vaques gordes, és rica sa regió.
I es que el duen a la cárcel, si ha nascut per això,
no hi emporta que es preocupi de pagar sa pensió.
I si volen molestar-lo, té abogat i defensor
i en 'ver pagar sa quintada dirà "no hi ha res mellor"
si em 'mollen en faré d'altres que encara seran pitjor:
sequestrar un millonari, després seré jo es senyor,
i en cas que m'agafassen tenc aquest hotel tan bo.
Es que guanyen bona paga no crec que visquen millor.
Ma mare sempre m'ho deia, ara li donc sa raó,
que estudiar per fer feina és equivocació.
En ser vell tendràs artrosis reuma i algo pitjor,
creu-te que es mellor seguro és no ser treballador.
Sa mellor misericòrdia és una bona presó.
Des que estam en democràcia...
II
I si vols bones al·lotes i ser bon conquistador ,
no els hi ofereixis feina ni tampoc correcció.
Ses mellors recalaran a sa teua pensió,
precura no ser celós, que no et daran sa raó,
i si veus que et posen banyes digue'ls-hi que les vols dur;
per guanyar moltes batalles no has de ser discutidor.
evitaràs molts enfados, i seràs triomfador.
i es dia que te n'acansis dones voltes per redó,
i 'cabat coneixeràs si et tenen devoció.
Qui presumeix de fer feina serà mal batallador,
siguent-ho bon mercader sempre s'ha viscut mellor.
A un temps tenia fama ser-ho un bon dictador;
però des que hem fet es canvi, diuen que serà mellor,
des que estam en democràcia...
III
Ja hem parlat de lo modern, comencem per lo mellor:
jo, pensant quan era al·lot, ara des que som major,
vegades m'hi entristeixc, hi ha motiu per això,
que des d'edat de sis anys em daren per missió
es guardar una manada que era més grossa que jo,
veia es altres anar a escola i jugar de bon humor
que vivien a ca seua, cosa que no feia jo,
sols hi havia un turno i sempre em tocava a jo,
i em passava quinze dies sense sortir des cortó.
Això va ser-ho es meu càrrec de sa primera missió.
Tots es de sa meua era em donaran sa raó,
i alguns jóvens se n'enriuen de tal situació,
vorer-mos sense cultura no els fa lamentació
i diuen "perquè éreu tontos de creure-us un dictador".
Valtros li deis valentia i era que teníeu por,
que quan se parla d’en Franco ja vos 'gafa tremolor,
ja mos voríeu a naltros, si ara fos com llavò,
tirant-li ous i tomates en vez de dir "sí, senyor".
Ara feim altres estudis, mos ho diu es professor
"sa culpa ho era vostra, dar-li sempre sa raó,
i a n'aquell que és democràtic no li votau a favor,
i sempre renyau amb naltros creguent que teniu raó
i de fam vos moriríeu per no ser malgastador".
Creguent que sinó canvia, el món farà explosió,
jo li dic "pardaleria" i valtros li deis raó,
qui vol sembrar sense aigua perd es temps i sa llevó.
Des que tenim democràcia...
