Nostro món ho és, un llibre, es mes variat que hi ha.
I
Cada u se l'estudia tal com se vol dedicar.
Tots es nostros ideals s'hi poden estudiar,
que Déu ja el va fer per tots, que no mos puguem queixar
molts mos dona per fer feina, creguent poder-mos salvar,
i uns altres estudien per viure anant a robar.
Cada era mos canvia sa forma de navegar,
que sempre surten invents, que és lo que ho fa canviar,
i ho és, un des motius que a molts els fa barallar,
ja que es jóvens i es vells són de diferent pensar.
Hi ha qui sap ‘nar amb so temps, li és fàcil canviar,
i altres sempre ho voldrien com ells ho varen trobar,
i llavò es jóvens els diuen: "Vós no sabeu navegar;
només coneixeu sa vela i anar perduts per la mar;
per anar i tornar d'Amèrica un any solíeu posar;
o vos queixàveu des vent o de sa calma que hi ha.
Després ‘nàveu a vapor i ja s'ha deixat anar,
gràcies an en Carlos Benz, molt ho va modernitzar;
tragué es tipo d'un motor que tant ha fet prosperar".
Molts creuen que és en Felipe és que ho ha fet canviar.
En canvi uns altres diuen que és es que més sap robar
Altres diuen en Suárez, quan es paro va posar
i va da dret a ses dones perquè poguessen xerrar.
Si ans ja manaven elles, quina diferència hi ha?
Ara lo que els fa més graci es vorer-mos escurar.
I si fos en aquell temps que es ‘via de formatjar
tendríem que munyir ovelles, baixar es cap i callar.
Si em demanau com jutjar-ho, per més estabilitzar,
vos diré que no sé a prou que us ho puga aclarar.
Dependrà de cada qual, a com s'ho vuiga mirar.
Es reinat és democràtic, no és normal voler dictar
Nostro món ho és, un llibre...
II
Des que tenim s'avion, lo que ha fet modernitzar!
Vaja si ha canviat molt sa forma de navegar.
Si pensam en sos cuiners, lo que havien de passar,
se'ls podrien ses patates molt abantes d'arribar.
Es dos articles mellors que podien confiar,
un ho era sa farina i s'altre es bacallà.
Lo gros era sa tornada per s'estret de Gibraltar,
quan els sortien es turcs, de pirates de la mar;
ja coneixien tal punt per anar-se a situar,
hi estaven ben segurs, "per aquí hauran de passar".
Des fondeu que els hi feien tots no es podien salvar.
Alguns que se'n ‘vien anat un parell d'anys a guanyar
i lo que havien ‘horrat allí ho ‘vien de deixar.
Bé sabien reconèixer no es podien defensar.
Es suador des capell, els hi feien arrencar.
Ja sabien que era un puesto que els hi solien trobar
i no anaven preparats que poguessen batallar.
No hi valien ses clemencis ni es galons des capità.
Quan ‘ribaven a ca seua, quin compte podien dar?
Si els daven l'enhorabona es posaven a plorar.
Quan sa núvia els esperava, creguent poder-se casar,
festetjaven quinze dies i se'n ‘vien d'entornar.
Llavò feien altres comptes, quan tornaven a ahorrar.
Es que eren precauciosos, no els tornaven a agafar;
bé el tenien en memori, a s'estret de Gibraltar.
Escrivien a sa núvia i es casaven allà.
Nostro món ho és, un llibre,...
III
De lo que havíem parlat des pirates de la mar,
que els ‘gradava situar-se a s'estret de Gibraltar,
quan en Colón regressava això ja s'ho va pensar,
i abans de Barcelona, per Galícia va passar
justificant es seus mèrits, que havia pogut lograr,
i deixant lo que tenia més interès a salvar
per si ho era assaltat en ‘ribar a Gibraltar.
Derivat de tal viatge, amb sos cinc segles que fa,
hi ha que veure per creure el món com pot canviar.
I aquest segle que estam, en sa histori quedarà
es gran progrés que hi ha hagut i es que hi pot ‘ver en ‘cabar.
Tant de volar per l'espacio, es resultat que pot dar,
deixau ‘ribar an es Marte, vejam allí què hi haurà.
Si poguéssem congelar-mos i un tros de vida guardar
i, en ‘ver passat varios segles, tornar-mos a despertar,
es canvi que trobaríem no sé on pogués ‘ribar.
Vejam aquestos que diuen que lo passat tornarà.
Si havíem d'arrencar ordi i en ser vells no cobrar,
ja val més morir per sempre que tornar a ressuscitar.
Resarem per ‘nar a la glori, jo sempre pens per demà,
precurant mentres visquem lo que puguem disfrutar.
A un temps s'acostumava discutir finsus pigar,
i hem arribat a comprendre que val més sebre callar,
es no haver-hi cap baralla, és mellor per tots guanyar.
Nostro món ho és, un llibre...
