El món és una figura que tots mus equivocam
I
i sa vida es fa tan dura, que es difícil anar endavant
tenim es temps molt escàs i encara no el ‘profitam.
Quan som de primera edat, això no ho consiviram,
i en es que mos aconseien, en es bo, no el destriam,
i en es que saben més que naltros, són es que no escoltam,
i per quan mos dam de compte, ja hem passat massa endavant.
Mos queda amb experiència, emperò no ho ‘profitam
i deim si tornàs a néixer, sapiguem per endavant.
Quan tengui una criatura, l'esvertiré molt formal
llavò si Déu no ajuda surt d'un altra natural
i el món ha dat tantes voltes, que s’era mos igual.
Llavò, lo primer que ens diuen, pare, tu que t'has pensat,
estam en vida moderna, no és com a sa teua edat,
i en sos anys que teniu ara, raro no us hagueu fixat.
Això no és experiència, és que estau molt antiquat,
tots es de sa vostra era, miren el món capgirat.
Per enveja criticau, tot lo que s'ha prosperat.
Es vostro temps lo que haivia, ho era un gran disbarat,
hasta per ‘nar de festeig, hi tenien que ‘nar armats
amb un punyal, sa bassetja, i es trabuc ben preparat,
i es ‘nar-hi fora de poble, no dava gran resultat.
Quan es xul·lu s’enfadava es feia es camí aviat.
S'armava cada batalla de pronòstic reservat
que s’asemblava an es cuento d'en Hussein de Irak,
i en ‘ver-hi festa de poble tot estava acordonat
que es guardaven ses hereues com per lo més estimat.
No miraven es ser guapes, que no dava resultat,
si tenia bona finca, li era tot perdonat
i sa que era pobre i lletja no feia enamorat,
se’n tenia que anar a Palma, o casar-se amb so criat.
o fer-hi de comodí, sense cap autoridat
per servir a sa cunyada, i fer tot lo més pesat
i si es perdia cap bronca prompte l'havia agafat.
Des que tenim murcianos està solucionat
que ja son bones hereues amb menos propiedat.
Basta una casa veia, o un bocinet pelat,
ells ja diuen bon cortijo en es recó des forat.
Llavò ses seues amigues, ses que volen insultar
els hi diuen murcianes, mirau que heu pogut ‘gafar
i elles per defendrer-se també saben contestar.
Diuen res de murcianes, es meu es peninsular
i quantes ni ha de valtros que vos heu quedat mirant.
Ho son bons trebaiadors, totes no agafareu tant.
Hem defengut Formentera, des de que i són prosperam
antes emigràvem naltros, d'això no mo’n recordam
i ara nos pujam lo seu, sent així que som paisans
qui no veu es seus defectes, es d’això que criticam
que si sabéssim mirar-mos, no criticaríem tant,
mos sobra molt d'egoisme, per ser bons comerciants,
a ningú agrada sa guerra, i entre tots la armam.
Hasta ara em viscut en salvo, però no ho consiviram,
i ara estam en democràcia i es que no és bo el ‘preciam.
El món es una figura...
II
Sa vida ho és un problema, molt difícil d'encertar
naltros no tenim sa culpa i així ho tenim d'acceptar,
mentres un es jove no sap de vei lo que pararà,
uns exploten lo que tenen ignorant es cap d'allà
i es una forma certera, perquè ho sap endevinar
però si sa vida es llarga ho tenim de lamentar,
uns altres ho guarden tot parant falta de menjar
i llavò si sa vida es curta no ho han pogut disfrutar,
i es critica, que és molt fàcil i res solucionarà.
I el mon es una figura...
III
De tot parlarem un poc que sa degut cortesia.
Una al·lota jove i guapa, que de tipo presumia
em demanà per favor, veiam si jo li faria
una classe de trebai com ella nesitaria.
Em vaig sorprendre bastant, no sabent to que voldria
ja que segons es trabai, jo quisà no serviria,
no per poca voluntat, ni cap classe de mania
que veig que perd lo millor que he conegut en la vida
i es vorer-me tant felló, rebaixa molt de seguida,
Quan se declarà mellor, va ser lo que no em temia,
sols llevaria sa picor, on ella no es bastaria
i es ‘via fixat en jo, veixguent que més no podria.
Va dir només serà això, i allò per una altra dia
i en buscaré un mellor que et veig poca valentia,
es molt gros es feixetó, i molt fonda se sequia
i no vui pagar per bo a un que no em serviria.
Jo li vaig fer es meu sermó, creguent que m'escoltaria
i tens de caure molt bé, tal feina no se’n faria
a sa meua bona edat, molts as paro n’hi havia
però tot a canviat como de sa nit an es dia
que d’ençà que s’ha privat sa jaia fer-hi de guia
es jóvens s'han aglaçat i sa feina no es du en via
i un de sa meua edat encara trabaiaria,
que si jo m’he retirat, no es per s'edat que tenia,
sort que estava assegurat que sinos tant no riuria.
I el món es una figura...
