Jove
Gracies a Déu i Maria, en nom de Nostro Senyor.
I
Per explicar lo que em passa desitjava es tambor
i ara tenc un gran apuro, perquè no som cantador.
De jove un té problemes, pues nessita un defensor,
em falta sa confiança amb un que sigui major,
que no sigui reservat, i haiga set batallador.
Es un assunto pesat i em costa molta suor.
Quan vo’ l’aiga explicat, crec que em dareu sa raó.
Va ser diumenge passat, festa de la ‘senció
que vaig sortir molt mudat per anar a escultar es rector
i quan ja havia acabat, em llama l'atenció
una al·lota que vaig veure de gran presentació.
Prompte m’hi vaig ver arrimat sense cap precaució;
aquí som perquè he vengut, bon dia que Déu mos do.
Em mirà de dalt a baix, i va fer un somrissó
diguent, t'has equivocat, si es que confies en jo.
De bons, n’he despreciat, no em vaig a quedar amb això.
Serà que no t'has mirat, o no et saps pujar mellor.
Molt petit, nas axatat, i es morros de furó.
Es traje que és requisat, no fa lliga amb so senyor.
Digue’m si mai t'has pesat quan gros era es senaió?
Tu i es gall coll pelat, podeu ‘nar de companyó.
Fes-te esterilitzar, no vulgues deixar llevó,
en que no en trobaràs cap que et permeti sa covor.
Em deixí ben esplugar, dubtant si tendrà raó,
però, hi ha que ser arriscat, i repetí es cabussó.
Vejam quan senti sa mare, a qual darà sa raó.
Gràcies a Déu i Maria...
II
Vaig dir, prou t’he escoltat, ara em toca parlar jo,
sa broma ja s’ha acabat, t’he de fer es meu sermó.
Avui que mos hem ajuntat, celebrem l’ascensió,
vaja bitxo malcriat, mai deus sortir des racó
i t'armes un maruat, sempre volguent sa raó.
Compadeix sa teua mare i es bon cor des major,
els has fet tornar mig locos i no tens formació.
Creient-te sa gran donzella, no arribes a un moixó,
que des que portes gonella, creus ‘gafar s’hereu mellor,
I en sortir de ca teua, llevò vendrà lo pitjor.
Quina gran creu per sa sogra, serà gran perdició,
hasta possible fer perdre ser s’hereu es teu senyor.
No ser bona cristiana pot causar molta suor,
per pujar una família no tens preparació.
Si et pasasen pes psicòleg, abans de fer unió
seria molt millor obra que creure es teu sermó.
en arribar en es negatiu, no té reparació.
Cada dia lamentam desgracies amb gran abundor
i som els que les buscam, no volguent ser es culpador.
Jo crec que així no anam, per pujar a grau major.
Ta mare no ho és igual, ja farem es conseió.
Una dona molt formal, no ets sa seua llevó,
quan ‘ribis en es final, ja em donaràs sa raó.
has començat per dalt, i cauràs de cabussó.
Gràcies a Déu i Maria...
Al·lota
I
Pens fer una gran cantada, ja que m’heu duit es tambor.
Temps ha que en tenia gana, ‘via vengut per això,
recordant s'altra vegada, que em va tocar rebre a jo,
no fa molt de temps encara, en aquest mateix racó.
Vaig rebre una esplomada, que em vaig quedar amb so tronxó.
Direu que he romput sa trava, hi ha motiu per això.
Cosa que no m'esperava, em ‘gafà de sopetó.
A tots vos deu recordar-vos, no serà només a jo,
dit per un fadrí molt bravo segons diu es seu sermó.
No hi importa anomenar-lo, ho és molt coneixedor.
Aquell que es tapa sa cara, per borrar sa vermeior;
se li haurà passat s'emfado, i haurà entrat en raó.
Vaja quina criticada, vaig quedar sense humor,
per negar-ne a acceptar-lo ve d'escoltar tal sermó
i anit venc per contar-vos sa seua il·lusió,
em va fer una oferta i que firmàs per favor
olvidant es demanar-me sa meua il·lusió.
Es devia sentir guapo, o veia que ho era jo,
que va perdre sa xaveta i ocupava es carreró.
Jo ‘via sortit de missa, ho era l’ascensió
i volia que hi tornassem a parlàr amb so rector.
Volia ses coses clares, en forma de dictador,
Hi vaig ‘ribà estar apurada resant a Nostro Senyor.
Vegades s’entravessava, com fa es nostro quissó.
Quan varem ser a sa barrera, en es cap des carreró,
vaig aprofitar la meua, ‘gafant-li sa acció.
Em vaig quedar dins sa tanca i vaig pujar es ballestó,
sort que tenia seguro i no va ser saltador.
Pens fer una gran cantada...
II
Quan vaig poder ‘ribar a casa amb bona salvació,
em vaig girar-me endarrere i vaig veure lo mellor;
estaven ell i ma mare jugant de dar es tombaió,
primer estaven cara a cara, i ell ja es feia petitó.
Ella estil molt entrenada, sempre guanya en es major,
I en sa quarta espolsada el tombà de joneió.
Jo reia de bona gana, veiguent un combat tan bo,
es semblava a una lloca que esplomava es falcó.
Els vaig obrir sa barrera preguntant a què és això,
llevò ja no va fer falta que pujàs es ballestó.
Em va dar una mirada i no va fer per jo
per ses cames li rajaven ses gotes de sa suor.
Vaig pensar que no se’n ‘nava a parlar amb so rector.
Vaig felicitar ma mare en gran satisfacció.
Va prometre que dos dies deixarà dormir es major.
Va quedar tan satisfeta, que no se’n feia raó,
diguent que d’aquí endavant, ja pens viure molt mellor.
Tal dia farà un any, en tornar l’ascensió.
Si tu els fas es reclam, els ‘gafarà molt millor
i ton pare descansant, per tots satisfacció.
Si sabés an a quin sant resar s'oració.
Sa finca que no es trebaia es sol perdre sa llevó
i si anam tots an es paro no hi haurà salvació.
Si et conformes amb sa jaja no vui ser es cobertor.
Encara podria perdre, que fa un compassió,
Ella ja sap munyir oveies, que dius que té gran valor.
Ja us hi fet una cantada, gràcies per dur-me es tambor.
