Jove - Bona nit tenguem, Eulalia, som en Toni Tonió
m’han dit que eres veterana, jo som un fadrí lletó
i necessit una mestra que em toqui es despertador.
Al·lota - Moltes gràcies Toniet, això anirà de primera.
jo faré lo que sebré, com a bona companyera
i llavò tu ja em diràs si som bona rellotgera.
J. - Jo no voldria passar-me, ho som molt preguntador,
si et faltàs en es respecte ja t'encarrec es perdó
comença per detallar-me de sa meua missió.
A. - Aquesta precaució molt prompte et fugirà
es tracta de faltar tots i ningun s'ha d’enfadar
de sa vida en colliràs lo que sapis ‘profitar.
J. - Ja mos començam a entendre, des modo que m’has parlat
s'altre dia en aquest tema el vaig discutí enfadat
em volien fer estar a casa hasta ser major d'edat.
A. - Aquestos jais de ca teua no sé com so han mirat,
un deu ser molt egoista i s'altre molt antiquat.
Ma mare era igual però s'ha modernitzat.
sempre em diu, Eularieta, res millor que un gran pecat.
J. – Mon pare es tan curtet que si em sentís no riuria,
ma mare no creu en res, i ell en tot té mania.
Una nora com ets tu crec que no l'aguantaria.
A. - Jo lo que més t'aconsei, diràs quina grosseria,
que si t’han de deixar res no espereu es darrer dia,
que llavò si es penedeix, ja quissà no ho desfaria.
J. - Si havesis fet de pagès ja tendries una guia
‘ver de treballar per res supòs que no et ‘gradaria
tan si plou com si fa fred, picant de nits i de dia.
A. Més que tu sé de pagès, escarada i jornal,
ja em diràs que hauras guanyat si has de fer de majoral,
només tenguent sa meitat i fent es mateix treball.
J. - Jo he vengut per aprendre, ho ets tu bon professor.
Demà mos veurem ses cares amb sa veia i es major,
i si no em volen comprendre te’ls enviaré a tu
i llavò coneixeràs ses bromes des meu major.
Bona nit tenguem, Eulàlia...
A. -Segons diuen pes teu poble, això no es ‘via vist mai
et pentines amb dos pintes i sempre romps es mirai,
no pareixen coses teues, diguem si això ha passat mai.
J. - Ho és possible que siga, no em pareix cap desbarat
tenc es mirais molt en tema, sempre m’han depreciat
i en ‘cabar de pentinar-me els deix caure de rebat
i es fer servir ses dos pintes es quan vaig apressurat.
A. - Deuen ser manies teues, jo et veig molt ben torxat
i això, de portar dos clenxes també et fa agraciat
ni en senyal que no’ls quedava ningun cabei en es cap.
J. - Aquesta és perillosa, em deixes enregirat
diguem s'edat que tenien i qui els havia tombat
veiam si seràs barbera de ‘rencar-los a grapats.
A. -Jo m’he d’apanyar de traces, d’això no en ‘viem parlat
quan ho és un que no em paga el tenc de deixar marcat
o m’he de quedar es rellotge o se’n té que ‘nar pelat.
J. - Demà tenc que tornar a veure aquell que em ‘via enviat
avui portava una gorra que hi passava tot es cap
preguntant quina hora era que se l’havia olvidat.
A. - Vaja quin informador, i quin a sét es buscat
jo si ho som professor, però no de caridat
que jo també per aprendre sé lo que em ‘via costat.
J. - Tocarem un altre tema, canviarem de guisat
veig que ta mare mos vetla mirant molt entravessat
he dit que preguntaria i d’això no n’hem parlat.
A. - Hasta em pareix que em fas pena, t’hauré de parlar molt clar
es dia que n’hi ha vàries, ella m’ajuda a cobrar
tu prova d’obrir es bolso, veuràs com para sa mà
i si veu que perd es temps acabarà per becar.
J. - Per avui ja sé bastant, crec que me’ n’hauré d'anar
i tornar ben preparat, així no puc batallar
si em deixes salvar ses clenxes, Déu del cel to pagarà.
A. - No acostum perdonar res, no puc viure fent favors,
en tot cas un altra dia en ves d'un vengueu-ne dos
i no olvideu sa pasta, que puguem fer dos flaons.
J. -Me’n vaig ben endoctrinat, molt bona nit i fins ara
te’n duré una dotzena i un banquer per ta mare
procurant no atardar sinó ja siràs casada.
A. - No sé com m’he d’explicar, no t’endús cap d'agafada
jo mai m’he volgut queixar i em pens estar situada
tots pensau es recoir una dona per criada.
Jo vaig en busca d'un fii i una dona controlada
i tu si ho fas així en tendràs una manada
et podrien dir sa porta de sortida i d'entrada.
J. - Quin alumne tan pesat, això no va de primera
crec que no deus haver fet mai endavant i endarrere
Eivissa no hi ha cap, tu deus ser de Formentera.
J. - Si que es veu que has batallat, dus un control de primera
deus esser sa comissari, et veig bastant punyetera
crec que me’n ‘niré d'aquí oficial de primera.
A. - Sa que haurà après seré jo, això mai ‘via passat
encara no en conec altra que sigui tan escanat
hauré de fer com ses altres, cobrar per adelantat.
J. - Ja tornam a lo mateix, això sí que és un calvari
diners, diners i diners, vaja quina tal Eulari
jo venia per amor i he deixat es talonari.
A. - Tens un cervell molt obert, que bé que et saps defensar
te’n vas prou endoctrinat, com per no voler tornar
m’envies a Déu del cel, sa forma de no cobrar.
J. - Aquest lo que he de pagar, encara no m’has dat res,
si en donasses bon sopar i alguna cosa més
em posaria en forma, més que parlant de diners
deus esperar que me’n vagi, per fer feliç es quissó.
Bona nit tenguem, Eulàlia...
J. - Mos queda un altra tema que també l'hem de tocar
llavò mo’ n'anirem a jeure, ja serà prop de demà
supòs que cada u a ca seua, no em deus voler convidar.
A. - Ja em costarà ensenyar-te, ma mare s’enreirà
pareixes un peix de canya que no ha aprés de menjar
que quan sent s’olor de s'esca creu que s'enverinarà.
J. - Vaja quina professora, sense sebre parlar
clar jo no sé lo que es s'esca ni canya de ‘nar a pescar
just pareix que et fa vergonya es ‘gafar-me per sa mà.
A. - No és que em faça vergonya, però em fas cavil·lar
que si te poses es morros crec que et faria xitet
i encara no sabries sa forma de navegar
nessites un bon psicoleg, saps menos que es bestiar.
J. - Et salves pes meu bon gènit, però es podria acabar
si arrib a treure sa porra no sé lo que pagarà
n’hi haurà per tu i ta mare un gran fart i reganxar.
A. - Ja m'agradaria veure-la i allisar
em creia que no en tenies, que estaves per acabar
i ho dius ara a última hora quan ja te’n volies anar
ma mare també riuria si la pogués estrenar.
A. - Vas molt bo per fer ofertes, llavò no vols aprovar
no demostres si valem i només vols enganyar
ja només falta que em digues que el món roda siguent pla.
J. - Pensava fer-te respecte i res te fa acovardar
podries equivocar-te, no et cabria dins sa mà
es patentada a Burgos, es reis la varen portar.
Es güelo ja la tenia i jo la vaig heredar,
ha guanyat moltes batalles i no la fan endoblar
ara tu la confonies en sa des Bou des Vedrà.
la trauré un altre dia, sé cert que et faria por.
Bona nit tenguem, Eulàlia...
