Jove - Ja torn a ser per aquí, amor de mi tan amada.
Venc perquè et vui advertir ans d'acabar sa cantada.
Al·lota - Quan siga es teu gust així jo t'escolt de bona gana,
però lo que em vas a dir ja fa temps que m'ho pensava.
J. - No és que em vuiga despedir ni fer cap mala trastada;
sempre et vui afavorir basta que ets s'enamorada.
A. - Qui ho sol tirar tan lluny demostra que en té més gana;
i si t'ha de convenir no t'importa tornar a casa.
J. - Jesús, si en tens de verí! Déu mos guard de tanta ràbia.
No t'hi has d’enpuntosir: segueix i fes bona cara.
A. - Sempre t'excuses amb mi diguent que vaig enfadada.
Jo som qui ho podrà dir: tu sempre em fas mala cara.
J. - Com tenc es posat així, poc amic de sa riaia...
I tampoc no me'n puc venir només per acariciar-te.
A. - Temps ha no et 'conteix així, les deus guardar per una altra;
li deus tenir que agrair, per això, de mi t'apartes.
J. - Jo sempre vui vent aquí mentres no em neguis s'entrada.
Per res et puc avorrir perquè ets sa meua estimada.
A. - Moltes gracis; si és així, tenc més sort que no em pensava.
Només serà que ho vols dir per tenir-me més xavada.
J. - Ja torn a ser per aquí...
Saps lo que havia pensat? Que a tots dos mos convendria
de torna a entrar en s'amistat i deixar anar de tonteries.
A. - Deus 'ver trabucat des cap, venir amb aqueixes pamplines.
Mira que ho ets destorbat! Tu sempre en parlar agravies.
J. - No és res d'haver trabucat ho dic per descortesia;
si t'hi has enteressat, més feina tendràs aixina.
A. - Tampoc me'n 'guera faltat sense ser tan advertida.
No deus ser s'encarregat, per venir aquí a dirigir-me.
J. - Et deus arreglar algun llaç per posar-te a sa camia.
Molt estufada aniràs: es veure't darà alegria.
A. - Si cuidaves tons faldars, que bona falta et faria.
Sempre vens a posar es nas allà on ningú te crida.
J. - Penes d'un gènit pesat, sa ràbia et porta avorrida.
No és estrany si ha acabat tant de festeig que tenies.
A. - Es igual; lo mateix pas i encara estic més tranquil·la,
ni tu tampoc falta em fas. Per lo que m'hi divertia...
J. - Molt prompte t'has oblidat de lo que solies dir-me,
lo amorós que em parlaves ses vegades que venia.
A. - Com te veia tan trempat i polit de fesomia...
I un Jove així, ben taiat, pareix que tothom se'l mira.
J. - I a tu al revés t'ha passat, no sembles sa que solies;
que veig que t'has aprimat i has quedat descolorida.
A. - Això es pena que he passat vent que em dones despedida.
Bé ho ets desconsiderat, sent que per tu no ho prendries.
J. - Molt prompte t'has acabat s' orgull que tu posseïes.
Si algun dia t'he sobrat, ara prou bé que et vendria.
A. - No et necessit; Déu t'ho pac. Guarda-ho per na Margalida.
La deus anar engolosint, que està tota desvanida.
J. - Ja torn a ser per aquí...
Anit per aquí he tornat de lluny i part retirada.
Enc que entenent no ho 'gues dat, temps ha que en tenia gana.
A. - Jesús, si et deus 'ver cansat en tan llarga caminada,
sent que no et 'via cridat ni em feies falta per ara.
J. - Trob que fas molt s'embafat. ja vendrà que tendràs gana.
Deu fer poc temps que has sopat o és que et trobes enflatada.
A. - Res t'importa si he menjat: cada u a ca seua mana.
Sempre em vens a dar combat quan veus que estic enfeinada.
J. - No sé que et pot ‘ver passat que vas tan malhumorada.
Algun cuc t'haurà picat o t'han fet malbé s'armada.
A. - No hi ha pes de novedat, per ara estic descansada.
No està ditxós es teu gat de poder llepar per casa.
J. - Com, no el duc amb morrala no seria cosa estranya,
perquè és bastant animat i es marisc li ben agrada.
A. - Bé has fet que m'has avisat; que no em ‘gafi descuidada.
L’hauràs de tenir fermat o travat de cada banda.
J. - Jo sempre el port amollat, que és molt amic de sa caça;
i em dona bon resultat si escaliva alguna rata.
A. - Igual deu caçar es teulats; si en tens cap ves-hi amb cuidado,
que si el riba a haver afinat és fàcil que te l'espanyga.
J. - Un que en tenc sempre l'amag a banda que ell no m'hi basta,
perquè si em 'nas a través em faria molta falta.
A. - Si té tinya en es gavaig i el toques, convé rentar-te
abans de tocar-te es cap, perquè podries pelar-te.
J. - Moltes gracis; Déu t’ho pag. Per això estic descansada;
i no passis mal de cap, que en cuidar-te de tu et basta.
A. - No ho dic per cap maldat, només és per avisar-te.
Ja saps que estic per servir-te contenta i de bona gana.
J. - Ja torn a ser per aquí...
