Es dia 19 de juny que en la memori ja ho tenc
I
Es tambor hem dau per cantar d’obeir-vos som content
però em curteja sa graci no us podré dar compliment
us faré una cantada empliant-hi se que tenc
sa mala sort ja m’encalça i em persegueix ja fa temps.
Si de Déu fos enviada jo m’estiria content
però me la percurada es mermolar de sa gent
sempre hi ha llengos que parlen i amb un curt coneixement
Es dia 19 de juny
II
Pes camí hem vares encontrar-me en en [...] que hem [...] digen
ja es veu en sa teua cara que no saps lo que es conten
que anit han llevat la vida en aquell tan amic teu
ja no el voras més en vida ni hi parlaràs més amb ell
i es meteixos mo’ n’hi ‘narem jo i un altre parent seu.
Quan devisarem ses cases es veié molta de gent
tot eren bloncos i ties cosins es més poc parents.
feien uns plor que aterraven plorant tots amargament.
També hi havia es seus pares devora aquell infant seu
que en era sa nit abantes que’s ‘vien despedit d’ell
per anar a fer sa vetlada i ella on fos es gust seu
es veritat que hi vetlaren tots junts dins un casament
i ems diguerem dos paraules així parlant i rigent,
però no me les gestaren per ningun pensar dolent
va acabar la seua vida ben propet des casament
i devia cridar auxili si Déu li ‘via dat temps.
es de ca seua no el sentiren que ja estaven dormiguent
hi estaven descansant y aquell pobre patiguent.
Al cel siga el seu emparo Déu do conhort en els seus.
Es dia 19 de juny...
III
Pes camí hem vaig encontrar-me amb dos de capell lluent
lo primer que em preguntaren pes criat de can Parent
jo els hi torní de resposta aquí el teniu de present
em ‘gafaren i em lligaren com si en ‘ves set un dolent
i en ser-hi i per Sant Rafel en una casa que hi ha
hi va ‘ver una persona que de jo es va ‘piadar
que em va donar menjar i beure i el Senyor li pagarà
i em va dir aquestes paraules sempre em recordarà.
–Ves no et giris en darrere que jo ja vendré demà
que tu no passaràs falta de res que jo et puga dar.
Mo’n anàrem cap a Vila i amb aquell fameliar
amb sa cara envergonyida, ja ho podeu consivirar.
En ser-hi per sa Creu Roja encontrarem molta gent
i uns en sos altres deien que jo em ‘nava sentigent
aquet jove matà [...] de se lo que dir amb sa gent
i jo dins mon cor pensava [...]
que un ‘ver de pagar pes altres ja no hi ha res més dolent.
Pujarem unes portalades de més amunt del Convent
que li deien sa lleona, consivirau germans meus
vaig estar tancat tres dies sense veure sol ni vent;
ni tampoc cap altre cosa que em donàs devertiment
perquè es matalassos que hi ‘via daven ejormiment
de cap damunt ses rajoles em feien passar turment.
Llavò va venir es meu dia, que per sant Bartomeu
ma mare em va venir a veure. –I on és aquell fii meu?
Me l’heu pres i no en tenc altre quin castic que m’ha dat Déu.
Varen venir ses germanes i els va contenir lo mateix.
–Anau, al·lotes anau, ja veig que hi duis interès,
dau un abraç a ma mare com si li das jo mateix
que he perdut ses confiances de no veure-la mai més.
Es dia 19 de juny...
