Sou rosella que il·lumina
per combatre el temptador
Benaurada Catalina
Santa esposa del Senyor.
Un palau d'Alejandria
fet bressol del vostre esclat
tot rebent-vos presentia
que éreu fos (font?) de santedat
veia en vós sa mà divina
dissipant sa tenebror.
Benaurada...
Jove, encara, tots es savis
us lloaven es talent
cada mot, en vostros llavis
descobria un nou accent
dring d'esquella matutina
gai prenunci de claror.
Benaurada...
Amb reflexes de puresa
viu estel de vostre esguard
per camins de saviesa
assolireu s'estandart
de sa fe que no declina
i en mostrareu s'esplendor.
Benaurada...
Poc tardareu a conèixer
sa revenja des pagans
més per ella vau merèixer
portar al cel nou cristians
quan patíreu, heroïna
fam i set en sa presó.
Benaurada...
Essent noble, jove i bella
i assenyada en es parlar
no fou rara meravella
que us temptés es sobirà
sorprenent fou sa doctrina
en què vos li dèieu: no.
Benaurada...
Refusareu cetre i soli
des gentil, i aquell refús
pur batec d'un cor que voli
com es vostre vers Jesús
fou com dard ple de metzina
per es vil emperador.
Benaurada...
Per s'anell que es verb us dava
en dolç èxtasi amorós
no us pogueren veure esclava
de Magenci l'ominiós.
Oh! fidel perpetuïna
flor de mística unió.
Benaurada...
Convertit per vós Porfiri
Inclement encarceller
va ser digne des martiri
privilegi que obtingué
també Augusta, sa reina
fruit de vostra passió
Benaurada...
Flagel·lada sens mesura
us dugueren es botxins
a sa roda de tortura
més trancant-se en mil bocins
s'intrument va ser joguina
d'un miracle esglaiador.
Mentre quèieu degollada
tot es cos ja us resplendí.
Serafins d'una volada
va portar-lo al Sinaí
tal cepell ens encamina
al suprem legislador
Benaurada...
Revifeu sa llum mesquina
de sa nostra oració
Benaurda Catalina
Santa esposa del Senyor.
