Voldria tenir bon aire, per dir-vos una cançó
I
Crec que no agradarà gaire, perquè no lliga cap mot
que és cosa que a voltes passa, un no ho endevina tot
i més quan roda com ara, que tot és un albarot
que ja no ho és cosa nova, temps ha hi va malamentot.
Es tripijocs començaren, que era l'any dos mil dinou,
allà molt lluny per la Xina, però es va anar acostant molt
i al dos mil vint ja ho teníem, va ser aquí no es sap ni com.
Tothom tancat a ca seua, just igual que a una presó.
Vaig tenir més sort que es altres, jo no feia cas d'això,
que 'via d'anar a sa feina, que treball per Cala d'Hort.
Tenc un ca i una somera, i els dava sa racció
i em passava tot es dia, que hi estava ben tot sol.
No tenia cap visita, tampoc no hi anava jo.
Amb so temps ja mos anaren, amollant a poc a poc;
que guardassim ses distàncies, i an es altres que un no els toc,
molt alerta a dar besades, ni mancos asseure's prop.
Si fèieu una tossida, o un uís molt pitjor,
us daven una mirada que us cuidava partir en dos.
Gràcies a sa mascarilla, que encara l'hem de dur tots
No es veien ses queixalines, tal com un ca rabiós.
Molt aviat ses vacunes, que hi 'navem en porfessó.
En tenir pauta completa, us daven un passaport.
Això pareixia befa, com si fossin vacacions,
no hi 'via gana de festa, de tants com se'n 'vien mort
que Déu en el cel els tenga, i an es vius que tenguem sort
Voldria tenir bon aire...
II
Encara som dins aquesta, que no ha ben acabat
i n'ha començat una altra, que em té molt atribolat
perquè ho és cosa molt sèria, ja vorem com seguirà.
En ser que va de rempuda, cap bé no en pot resultar
jo que som un poc ingenu, deia això no pot passar,
és cosa d'anys endarrere, que es jóvens 'naven armats,
ara tots tenim carrera, i mos hem abonançat
però basta amb una peça, que rodi un poc descentrat
que us munta una pilotera, com sa que hi ha més avant
que pes dir de ser-ho enrere, no dóna tranquil·litat.
Es efectes ja s'afinen, i més que s'afinaran
per venir a n'aquesta festa, jo primer he passat pes banc,
hi he demanat un crèdit, amb s'interès rebaixat
per 'nar a sa gasolinera, i poder-hi repostar
he comprat una lateta, poc més grossa que sa mà
i he 'gut de firmar lletres, finsus després de cap d'any.
M'ha dat per 'ribar aquinetes, perquè ho era barda avall.
Per entornar-me'n a casa, hauré de baixar a espitjar,
però crec que es val la pena, que no hem de baixar es cap,
que a Eivissa i a Formentera, fa vuitanta anys va passar
que per culpa d'una guerra, es cantar es va haver acabat
i quan s'ha volgut reprendre, ja s'hi ha cuidat fer tard.
Facem cançons i cantem-ne, i disfrutem de cantar
si no sempre són de riure, al manco són veritats
as públic deman disculpa, si a n'algú he agraviat,
ara ja vaig a deixar-ho, per no rebentar es tambor
Voldria tenir bon aire...
