[Jo] enc que us faça una cantada no us hi heu d'alegrar molt,
I
que estic un poc escanyada i regollosa des coll,
i sembla que no en tenc gana com altres ocasions,
que sa meua redoblada només surt a cabussons,
just lo mateix que ses iaies en travessar torrentons,
i hi tenc bona experienci navegant de nits pel món,
que un s'hi pega més llondrades que un llibre gros no té fulls.
Si mos 'vessen dat sa paga només que havés set a sou,
duríem una burjaca que un no li voria es sòl.
Siria hereva de casa si m'heretaven a prou.
No us vull parlar des de casa, que en ser de nits tenen son.
Per això no m'acompanyen si no és a llunes i sols.
S'estimen més estar a casa assiguts vora es tions,
fent moltes caramellades si hi ha tabac per fer fum,
[i] jo me'n vénc determinada, diguent-vos quatre raons.
Si ems acompanyau a casa ja no mo'n 'nirem tot sols,
que ells també quan eren jóvens tenien devocions,
que aturaven tant a casa com sa pala dins es forn.
[Jo] enc que us faça una cantada...
II
Jo us vui fer una cantada de lo que es passa pel món,
de gent aficionada [i] a anar de reunions,
que treuen tegles (?) i parlen de collides i anys bons,
i sa jovintut s'emplien amb altres intencions.
Si són al·lotes, parlar-ne si es sent remor de balons.
Jo tan petita m'agraden molt més de prop que de lluny,
si duen bona burjaca i està plena de bescuit
i bons al·lots que me'n dassen fins que sa gola em 'gués fuit.
No em contendria com ara, que em trob amb so ventre buit
i a prou ansi d'anar a casa sense res, demanant molt,
sinó alguna pedregada, que anit es temps va rivolt.
Jo he estat tan encantada que no he sentit a fer trons,
però he vist sa llamatada que es deu fer algun plomissol.
Mentre cantaré gordau-me i alerta que no em secorr,
que voldria tornar a casa tota sa roba que port,
que si no els faria gana d'agafar es escorretjons
perquè en ser que los agafen es gat i tot se'n va lluny:
sent primer s'espigonada que un altre no veu sa pols.
Enc que us faça una cantada...
III
Vaig a acabar sa cantada, que és hora de dar-li fi,
perquè he pres millor tirada que no podré somenir.
Jo patir terrevelada (?) i em fa sortir des camí
en no poder dar sa cama a una soca de pi,
que em lleva sa decantada en ser que vaig a envestir.
Es meu atalent no és gaire, no sé quan voldrà venir,
com una boira encantada que es ventet li dóna fi.
Així en tenguessen ses rates antes d'arribar es matí
dins ses ungles de sa gata, que no poguessen sortir
i es dipòsit d'aturar-se fos dins es seu entreví;
d'aquelles coua gruixada com arbrets de para-sol
jo n'he vist una manada que n'hi havia vuit o nou
que se n'anaven de caire quan no anaven de remolc.
Vaja mentides a l'aire que anit hem de riure prou.
Pot ser que demà es de casa no sapin què hi ha de nou
si en venir sa matinada hi començ a fer es mussol.
Mal és de fer per qui calla endevinar de què es dol.
Si té es mal amb una cama, pensau que és dolor de cor.
Jo no patí sinó gana de fer-me fugir sa son.
Si es de casa m'afinaven no hi faltaria renou.
Són bons per venir a fer alçar-me antes de punta de sol
en venir sa temporada de replegar s'ordi nou.
Jo tendré més alegria de quan mateu es bacons.
Jo he pensat encomanar-vos dos o tres botifarrons,
que m'agraden més que faves de ses que tenen corcons,
i us dic mots de tota altrança per embolicar cançons,
vull dir l'amor de deixà'l-se, ningú que s'infeccion.
[I] enc que us faça una cantada...
