Es que no té no pot perdre jo he perdut un capital
per poc et ve sa pobresa jo vos ho 'niré explicant.
Sa meua dona era hereva, posseïa un gran caudal
prop de mig tornall de terra i una casa i un corral,
i tenia una somereta que era un bon animal;
i ha hagut de morir de seca que es menjar li feia mal.
Sa casa està tota enterra per mor des material;
li varen plànyer sa mescla i se n'ha anat per avall.
Hi havia una figuereta que era de lo més fruital,
li fèiem unes xereques que és un menjar natural,
menjàvem fresques i seques que no s'acabaven mai,
i es vent la va tirar enterra i s'ha secat de tots es tanys,
i tota sa nostra riquesa se va 'cabar amb un instant
no ens queda cap estepenci, tot se n'ha anat al carai.
Per viure tenc de fer feina i estic tan pelat com mai.
Si tenguesseu conscienci em 'niríeu a ajudar.
No vull fer dar-me pessetes, jo no vull demanar tant,
però una altra coseta per anar-me aliviant
si mos dàsseu es beure i cafè a gust un poc avant(?)
i si 'gues fet orelletes, a jo m'agraden bastant.
Si no us ho voleu creure us 'nireu desenganyant
tregue-ho quan us parega que es fa tard i no he menjat.
Allò és sa meua menja o ho havia set dispensat
que en aquest temps sempre em feia un platet cada cap d'any
Es que no té no pot perdre jo he perdut un capital.
Jo tenc molta experienci, que he nascut fa molts anys a
vaig tenir sufecienci fins que la vaig acabar.
I ara visc amb pacienci un parell de dies a,
però he fet una idea que em pareix que ha regirat;
vull comprar-me una escopeta i avesar-me a anar a caçar
per poder menjar carn fresca que a Vila ja no n'hi ha.
La tenen a sa nevera no es sap quants de dies fa;
jo en vaig comprar mitja terça que hasta em va fer cavil·lar;
tenia pels blancs i negres i s'olor no em va agradar.
Un dia que feia festa i no la vaig celebrar.
No vaig de tanta punyeta, mai més ne torn a comprar
m'estim més menjar sardines i algun tros de bacallà.
Es peix es plat que te espera i tan bo és avui com demà,
és bo de moltes maneres que és bo fregit o torrat.
jo el faç a la marinera quan me vull arregalar.
És un menjar de primera i en pot menjar qualsevol
per (...) sa salera i s'aguanta natural.
Es que no té no pot perdre jo he perdut un capital.
Molts anys 'via disfrutat com es més senyor d'Eivissa,
mai m'acabava es tabac que es cosa que es necessita,
ni me'l 'via estalviat, fumava en paper en pipa.
Es sous 'naven a grapats i es menjar en una motxilla
i quan me passava pes cap treia fins vora es mig dia
menjàvem arregalat lo que el cor mos abellia.
Tot sovent fèiem cuinat que és cosa que desenfita
però aquest temps s'ha acabat, ni manco collim cap guixa.
Lo altre tot s'ha apujat de modo que no es pot viure.
Ses coses han canviat i tot va bé n'hi ha que diuen;
jo em pareix que no fa llarg, que només tenc sa pelliua
i me'n sobra la meitat perquè no tenc de que omplir-la
si seguirem aprimant i no sé què voleu que us diga.
Com que és de tant que treball sempre de nits i de dia
perquè no passava mai quan es temps m'afavoria.
Llavors menjava bastant, menjava lo que volia;
si mai feia cap badai, només era per mal vici
i ara arrib a fer bastants quan ve allà vora es mig dia,
valga que (som) d'un natural que m'apany així com siga
i em visc tranquil sense sebre quasi amb a quin mes estam.
Jo no conec sa corema, sempre em pareix carnaval.
Es que no té no pot perdre jo he perdut un capital
per poc lloc ve sa pobresa i ara us ho aniré explicant.
