Cançoner de les Pitiüses

He fet una cançó nova amb bona devoció; si la cant i estic alegre, l'he estudiada amb tristor. I No ho trobareu impossible, declarant ma intenció:1 de lo que és cosa mai vista no mon porem fer raó, que jo en pensar-hi vaig trista perquè ho és cosa d'això, que ho és una explicativa que tenc de sa missió: agradable a Déu que siga i bé per salvació. No voldria dar que riure diguent aquesta cançó; tal volta seré ferida de lo que ara tenc temor que qualsevol hi tendria millor graci que no jo. És tanta ma tonteria per voler gonyar honor! Jo lo que més me valdria escoltar qui és cantador i ma voluntat seria d'obeir amb perfecció, aquesta volta i ses altres que em manareu lo meu cor. He fet una cançó nova … II L'he estudiada amb tristor i amb fonament declarat, prengueu-hi experienci fent obres de caridat, 'repentigue'ms mentre és hora, [...]2 que tenim una ventura que no l'hem consivirat: no la sabem de quisvuia, an aqueixa veritat, que sa pressona que ho deia era de Déu enviat i ho deia per favor nostro, tanta és sa seua bondat. Molt de bé mos alcançava, si ho 'guéssem consivirat, perquè es pecats i ses culpes fos tot de Déu perdonat. Uns hi vàrem posar crèdit i es altres no hi han pensat, jo dic que es contén aixina en gent de per tota part, que es pensar de ses persones mai del món serà encontrat. La llei de Déu no ens enganya: qui obeeix serà salvat i aquell que no ho farà aixina serà un desventurat. Qualsevol que ho consivirga n'hi ha per anar encantat amb lo cor ple de tristor [...] no pensant amb altra cosa sinó amb nostro Senyor. He fet una cançó nova … III Si la cant i estic alegre, vegades m'hi he entristit. Diré un parei de coses de ses que s'han succeït; però no les diré totes enc que explicàs dia i nit. Fàcil seria cansar-vos i no em seria agraït, jo em folgaria excusar-ho, que dar agravi no desig. Parlem de sa temporada que Déu mos da un avís: sa gent aquella setmana trebaiava dia i nit i no era pes negocis que ningun cos necessit, que ho era per anar a missa tothom felló i (a)rrepentit3 per mor de tantes de coses que dalt sa trona ems han dit, que as fadrins i ses al·lotes també mos han esvertit que es que mudarà de viure de Déu li serà agraït, que es festejar és un ofici que dona molt poc profit, qui el fa usar l'ha de perdre per tenir-lo per avorrit, que val més anar a la glori que estar en el món divertits; quatre dies que hem de viure tots volem es gust complit i es que ho han experimentat aquest costum han seguit i si no és una hora s' altra és fàcil `ver-s'hi entristit i així posem confiança en Déu que ens ha redimit qui mala sort té de córrer no hi ha valent ni amic [...] ni hi ha excusa per això. Sa bona sort i sa mala mo' la té de dar el Senyor. He fet una cançó nova … IV Parlem de sa temporada que mos esvertia Déu, com a pressona sagrada mos deia en càrrec seu estant en lloc i semblança igual que `ves set Ell; nit i dia predicava, predicant la santa llei manifestant-mos ses faltes des que no és obedient. Mos deia que ens esmenàssem ara que teníem temps, que no seguíssem es passos que mantenien es veis que deia que per salvar-nos es costums eren dolents Jo us dic que ho eren paraules d'espantar-vos, germans meus, pensant si `vera set fàcil de danyar es enteniments. A la santa glori siguen que ell es lo que convé més. Déu m'ajut i em faça bona que casi he parlat de més que totes aqueixes coses les sabíeu lo mateix però ho duia en la memori cavil·lant amb aquell temps que veig que tota ma vida ho he de tenir present, que amb aquella temporada ja tot n'era un parlament, per tota Eivissa es sabia de llevant hasta es ponent. S'encontraven dos pressones en ser que queia avinent que anaven i se'n venien de fer algun viatge seu, és cert que sa primer cosa devien alegrar a Déu: -En ser devers mitjan tarda an es sermó mo'n `nirem ara que en tenim la graci d'anar-hi no mos cansem, una cosa tan estranya quissà mai més la veurem. Uns ho deien an es altres: -Veiam si mos salvarem. Per favor nostro teníem la santa mare de Déu, i la tenim encara ara4 sinó perquè no la veim. Encomanem-nos a ella que just lo mateix porem, vesitem-la alguna volta i no hi planyeguem es temps i passem-hi es camí es jóvens si no hi poden anar es veis, que sa caminada és llarga per anar fins es Cubells.5 I encara tenim ventura que no som gaire estrangers que n'hi ha de parts istranyes que els costa la mitat més, i per això no s'espanten molts hi van així mateix i això és perquè els obliga sa bona devoció d'anar a veure aquella santa mare de nostro Senyor, sa que dúiem en campanya quan feien sa messió. I encara que no és tota una poca és sa destenció perquè totes representen a sa mare del Senyor. Per tot allí on anava se la ne duia es rector6 i ho feia perquè deixassen sa dolenta intenció7 que hi `via molta de falta de convertir el pecador, que es `vien seguit desgracis que era una compassió. Enc que som tonta explicar-ho que tothom n'és sabidor, però basta que hi pensava, seguirem sa intenció,8 i em pareix que es de Sant Jordi me'n poden donar raó que havien llevat la vida an el seu pare rector i an es criat que el servia, valga'm Déu! quina terror! Pes d'aquella contornada no els era ningun favor, tot això els despreciava i els llevava sa honor, i sap Déu es que en són causa quin deute en tenen major. Jo els suplic que es converteixquen i que Déu los ho perdó, també que mos perdó a naltros: tothom pot ser pecador. Si em parlau des de Sant Jordi encara vo'n diré això: ja devé quedar memori a sa gent d'aquell cortó amb aquella temporada que tengueren messió; se'ls varen fer redoblada, així ho vaig sentir a dir jo, no és que hi anàs cap vegada, d'això està el cor meu felló, que ara no puc explicar-me conforme voldria jo, que per sa cançó ser guapa falta es sagrament mellor falta estar ben arreglada: ja serà coneixedor perquè fent-la em curtejava s'hubalidat 9per això. He fet una cançó nova … V De sa nova que tenguérem tan bona i convenient que el pare Palau vendria si no hi 'via impediment perquè era fora d'Eivissa, [...] d'una part causà alegria i d'altra banda tristor; sempre em recordarà es dia diumenge o festa major. Mossènyer ho amonestava i ho deia a tot es cortó: -Germans, estau en so compte de ser amb una funció, perquè d'avui a vuit dies se fa una porfessó i ho serà cosa polida, s'ha d'anar amb perfecció, s'hi han de dur ses musiques tot qui serà sonador.- I en ser que arribà aquell dia, quina festa va ser allò! Valga'm Josep i Maria! no hi ha ponderació que de sa gent que hi havia és una almiració, jo dic que per tota Eivissa tothom n'era sabidor. Sant Agustí replegava sa gent amb un escodró per anar a fer aquell viatge amb bona devoció. El gloriós sant Josep mos resplendeix tot això. En aquell temple arribàrem, no estava arreglat encara, no estava arreglat encara, s'esperà un instantó. Molta gent se replegava a créixer sa porfessó i d'allí s'enfilerava tot dret a sa partió. Vàrem agonyar de ser-hi a s'altra pertenció; Ilavò d'allí a una mica vérem demostració que es terme de ses Salines ja mos venia en favor i vérem una pintura que dava gran resplendor que era la mare de Déu [...] molt virtuosa i polida imatge de gran honor. Més endavant hi havia es seu cuidant i patró. Diu: -Posau-la per aquina i estau amb intenció10.- De paraules molt ben dites n'escoltàrem un sermó i sa gent de ses Salines se'n despedia llavò Llavò els donava les gracis i els agraïa eI favor. Llavò es girava a sa banda de Sant Josep es patró i deia aquestes paraules que ara us dirà lo meu cor; jo m'empliaré per valtros si concidiu amb això. Mos va dir que si creuríem en tot lo que fos raó. Tothom va dir que sí, pare, que talment feia terror. Vaja que aquesta setmana serà per salvació, tota per fer obres santes amb bona devoció. I a l'efecte va ser aixina, gracis a nostro Senyor, que en `ver passat es sis dies férem més prevenció que férem una altra festa i una noble porfessó. Totes ho han set molt guapes, no hi conec destenció, que acompanyàrem sa santa mare de nostro senyor per dur-la en es seu dipòsit as cap d'allà des cortó. La tenen en un palàciu posada en perfecció: tots es que la van a veure en poden donar raó. Estem en sa confiança que ens alcançarà eI perdó, que mos donarà la glori pes que n'és mereixedor. He fet una cançó nova …