-Sou de guapa i hermosa
i es llinatge general,
i de ben recabalada
no hi ha per jo igual.
I al·lota si et vols casar
vet aquí es teu marit prompte,
més1 valent que un rei ni condi
i amb ell t'hauràs de casar.
–Ai trista de mi, mesquina!
jo em pens que la mort serà.
–La mort som, no em coneixeu,
i en el món m'heu vist pintada.
–La mort pintada no hi veu
ni mata així com feis vós.
–Si vós sou morta de burla,
jo som morta en veritat.
No em digues "torna una altra hora",
que la mort no ve de grat.
–Mort, si te'n vols entornar,
jo et faré una promesa:
com a pelegrí passar
tot es temps de ma veiesa.
–La promesa de la dona
ja ateny poc la veritat.
–Mort, si te'n vols entornar,
endú-te'n mon pare, que és vei
i ma mare vaixga amb ell,
sols que jo puga quedar.
–No hi faltarà la jornada
per ton pare i per ta mare,
per ton pare i per ta mare,
sols que tu seràs primer.
Firmat des qui té es poder
sobre tota criatura.
–Posa-hi un poc de dolçura,
no ho digues tan amargant.
–Com hi puc posar dolçura
no menjant sucre ni mel,
sinó llàgrimes i plors
que amarguen més que no es fel!
–Fe't arrera, mort cruel,
no vuigues arregirar,
jo puc aixecar bandera
i en quantes dames hi ha.
Es meus pares molt m'adoren,
ningú amen sinó a mi,
em vesteixen de guapes robes
i així em pas el temps molt fi,
i així em pas es temps molt fi,
tot es temps de mi jovent.
–Faceu's ençà, donzelleta,
deixau `nar es devertiment,
que aquesta carneta blanca
pols i terra es tornarà.
Aquesta carneta blanca,
Déu se'n vuiga apietar.
I ara us duran a un lloc
que d'allí no en sortireu,
dins un escodret redó
es mal que heu fet pagareu.
–Ai trista de mi, mesquina!
que me'n vaig i no sé a on,
jo ho podria ser casada
i sebre i entendre el món.
–I has de pensar que has2 dormit,
i que ara te desperts tard.–
I morta caigué la jove,
diguent-li la veritat.
Visquem cristianament,
visquem amb cristiandat,
que en ser que la mort vendrà
no mos tropi descuidats,
amb l'animeta perduda,
condemnada del pecat,
que no poguem penedir-mos
del temps que al món hem estat.
