Cançoner de les Pitiüses

Ja deix es devertiment, conhort de qui va am¹ tristor, procura passar bé es temps i² conserva bé es teu humor. I Tu, si em vas desconeguent, que sort bona et donga el Senyor, que jo em `niré avorriguent si et desconeixes de jo. ja s'acaba es compliment, es que tenia es meu cor, i tot es devertiment: jo en tenc bastanta temor. De pratigar-te més temps no en dec ser mereixedor. Una llibertat que tens: a altri en fas posseïdor. Jo hauré de demanar a Déu que em donga una sort mellor, riquesa i devertiments, pots fer un negoci bo, si ho pots anar mantenguent en aquest món, tot això, i el pots anar<sup>3</sup> afavoriguent. Gracis pots dar an el Senyor, i el pots anar afavoriguent amb obres i de bon cor. Resa-li gruix i sovent amb bona devoció Perquè Ell és pare de molts i<sup>4</sup> mos pot donar lo mellor, contrari qui et reconvenc, que no puc ser gonyador i així si fas es gust teu ja en sortiràs de mellor. Ja deix es divertiment... II Sempre ho he estat content des temps que t'he praticat. Cap agravi de tu tenc ni estic mica interessat. S'enteressament que tenc és d'haver-te apreciat i per mor des `nar venguent i tu haver-me convidat, que jo t'anava amb franquesa i altri et `nava amb maldat. Molts procuraren es sebre si em portaves volentat i antes que no et desconega i t'hauràs desenganyat; tenien molta d'enveja es dos si ems dúiem `mistat, que un que fa males ideies i les porta dins es cap ja li pareix que ha de perdre encara que haigui gonyat. Ja hauran sortit amb la seua: lo que han vuigut han lograt; et volen percurar rendes per fer-te mudar d'estat. No consiviren ni pensen lo que t'hauran precurat: viure en el món poc alegre per sa seua tontedat i tenir una sort dolenta per haver-te⁵ malaguiat. Que jo et desitj una sort bona com podria per jo⁶ pugues⁷ viure amb⁸ compliment i tenir un estat bo. Ja deix es divertiment... III Voldria ser espavilat i estimat de sa gent teua, i així, si fos heretat, quissà series sa meua, si Déu per mi et `gués criat, que tu n'estasses contenta. De venir as teu costat n'hi ha que em prenen en tema. No és que no m'haiga portat com a pressona decenta: si he fet algun disbarat ha set ignorança meua, que es quedar bé m'ha agradat perquè ho he estilat de sempre, tant si és per sa vesindat com a una part estrangera. Només és que m'ha faltat sa graci i tenir poc sebre, perquè a un poc espavilat l'enganyen i ell no hi pensa, cara a cara i d'amagat enc que ell no les aparega, fent com es dissimulat li fan tota llei d'ofensa. Per poder tenir heretat i en el món tenir riquesa s'interès lo du temptat: son cap garbella i debena. Viu en el món atorbat, no pot viure amb tranquil·lesa, per viure amb tranquil·litat amb pocs diners i pobresa; com és més acaudalat va posseint més riquesa i es viu amb facilidat i amb alegria sencera sense riquesa ni béns, amb ajuda del Senyor. Ja deix es divertiment...