Cançoner de les Pitiüses

Jovenet agraciat, bandereta des meu cor, ara m'he determinat de dir-vos una cançó. I Només de veure sa cara de tan polida faisó i quan més sovent la veig més s'hi referma l'amor, per això anit he vengut de lluny i fora cortó, que en vós la tenc i no amb altri i així el senyor que em perdó. Jovenet agraciat... II Una dia anant-me'n de Vila dos jovenets vaig trobar, portaven roba de llista i no en solien portar. Jo acabat ho vaig dir-ho: —Ara una notici hi ha.— I em tornaren de resposta lo que el cor meu vos dirà: —Naltros mo n'anam a Eivissa, Déu sap si podrem tornar—. Que se n'han de fer soldats per anar-hi a pelear, que ho son unes noves tristes per un que s'ha de casar. Que ara m'ha venguda una ordre i el rei no la permetrà, que es pesos i ses mesures totes s'han de pagellar: ses petites s'han de créixer, ses grosses han de minvar. Déu te do tan bona sort com jo desig alcançar per la mar i per la terra i allà on vuigues anar. Jovenet agraciat,