Una cançó vui cantar amb tristor i poca alegria,
em direu que com pot ser fer cançons sense alegria.
I
Que era un dimarts de matí que me n'aní a la Marina,1
mon pare m'hi acompanyava perquè altri infant no tenia.
Em va dar una esvertença antes d'anar-se'n d'allina:
Em va dir que en fos devot de sant Josep i Maria,
que si al cas n'era devot que jo mai perillaria;
i mos varen embarcar a les set hores del dia.
Vàrem arribar en canal .....
Devisàrem una nau que dret a naltros venia.
Es patró ja el va trompar per veure què gent seria,
per veure si eren moros, moros de la moreria,
o barca de gent dolenta, que moros no ho pareixien.
Sentint aquelles paraules el cor mos s'hi entristia.
Una cançó vui cantar...
II
Sense beure ni menjar passava la meua vida
sempre comanant-me a Déu, a sant Josep i Maria,
que Déu m'hi deixàs tornar en aquella illa d'Eivissa.
En aquella illa d' Eivissa mon pare i ma mare hi són.
Mon pare ja ho és molt Déu sap si el2 veuré mai més.
Ma mare, si em sentís ara de sentiment moriria.
Si cent dobles d'or tengués totes cent les donaria,
soliment defensar-me de per mi perdre la vida,
perquè si jo la perdés per mi el món s'acabaria.
Una cançó vui cantar...
III
Es patró ja em va cridar pes meu nom, que em coneixia:
–En jove, si hi vols venir, en terra de Barbaria,
que jo et pagaré es passatges i et deixaré tornar a Eivissa
en barca de confiança i gent que la coneixies.
Sa barca que et volen dar dolenta és i molt podrida–.
Jo vaig fer un pensament: que Déu del cel ho volia,
que amb una lliura de sèu que quissà l'adobaria,
una planxa de plom que es patró me donaria.
mos vàrem embarcar pitjats com a sardines,
vàrem desembarcar sus es capamunt d'Eivissa,
i es altres varen pigar cap es moll de la Marina
i preguntaren per mi pressones que bé em volien:
–Com ha set d'haver quedat, no `ver arribat aquest dia?–
Es tornaren per resposta que pes sol post `ribarien.
Quan vàrem arribar a casa tots jeien, ningun dormia,
ma mare que em va sentir des parlar ja em coneixia,
ell se va calar a plorar d'alegria que en tenia,
i el vaig dir: — No ploreu més, que n'heu de tenir alegria,
que m'hi han `nat es doblés perill de perdre la vida–.
Una cançó vui cantar...
