A sa porta de s'esglesi
ja mos hi anam adorant,
jo no som morida encara,
ni tal pensament no am,
si jo pogués ser morida
i estar en ses vostres mans,
si jo pogués estar amb Cristo,
aquell que mos va emparant!
Es que teniu vostros pares
ja teniu en què pensar,
si agraviau vòstron pare
agraviau Déu amor,
si agraviau vostra mare
agraviau el Senyor,
si agraviau els germans
ja em causa un pesar major,
ja em vendrà per algun dia
que em tornarà recordar,
en ser morts i enterrats
ja mos tornaran cridar.
–A on són aquells vesins
que jo feia condemnar?
Ara ho estic per mor d'ells,
per això no em puc salvar,
ara l'arbre diu alons, 1
ara els hem de fer damnar–.
Nostro Senyor feia guarda
i aquesta raó mostrà:
–Has fet poques obres bones
per la glori porer anar–.
en va eixir un home feo
i amb ella se va abraçar:
–Vine ací, ànima, vine,
que ací ja hi podràs estar–.
Com vostra mare us criava
i `vés sentit a dir això,
hauria mort de repentu,
sense mica de dolor.
Si em trobàs una difunta
morta sense passió,
que no pogués dir Jesús
ni de boca ni de cor,
perdonau-me, bon Jesús!
Ja ho dic ara per llavò.
Aquella boca sagrada
sempre aniria cridant
amb una candela encesa
per la glori caminant.
Jo sempre preguntava
si em `vien vist es germans,
jo preguntava de vós.
i us tenia per ses mans.
Quan jo era petiteta,
que jo us anava deixant,
i us deixava de la vista,
mon pare clamava tant:
-Adiós, fieta meua,
ja veig que te vas anant,
a la santa glori vages,
jo allina et vaig enviant.-
A la santa glori som
jo i únicos germans,
també mon pare meu,
es qui m'hi anava enviant,
i donen rosa a Maria,
sant Josep es floriran,2
que estant en es peus de Cristo
es pares i es infants
es demanaven perdó
amb els braços aplegats
i s'aplegaven ses mans.
