Ja passava don Leon detràs1 d'una lleonera,
passejaven ses dos2 germanes, Blancaflor i Filomena,
i va passar el rei Toreu, s'enamorà d'una d'elles
i la va quitar a sus pedres, va quitar a Filomena.
–Blancaflor te donaré, Filomena és petita–.
Ja se casen, ja se casó i se lleven per su terra.
Set mesos de ser casats el rei té d'anar a la guerra.
No té d'anar a la guerra, no, que s'ho lleva a ca sa sogra.
–Bon dia tanga, ma sogra. –Bon dia tenga el rei Toreu.
–De set mesos de ser casat, jo venc per na Filomena.
–Jo la cuidaré molt bé, com a fia meua i vostra.
–Jo la deixaré venir, qualsevol cosa jo tenga–.
I a les dos de la tardu es presenta Filomena,
amb un vestiditu blancu i sabatones de seda.
[...]
–Paraules de mi cunyado, que el dimoni se lo lleva–.
I li va treure es uis i li va taiar la llengua.
Va3 trobar dos pastorets i els demanà
si duien tinta i ploma i paper, i li contestaren que sols
duien paper i ploma, a la qual ella contestà:
–Sa tinta ja serà la sang de les mies venes–.
Escrigué una carta i l'envià a Blancaflor i quan aquesta la llegí caigué desmaiada.
Tengué un infant i se tornà loca. Matà l'infant: en fé quatre trossos, los fregí i quan
tornà el seu marit els hi donà per menjar. El rei el trobà tan bo que digué que no
se'l podeia acabar i Blancaflor li contestà que més rica és na Filomena, que es troba
pel camp muda, cega i deshonrada.
El rei pregunta qui és que li ha duit aquelles falses noves i li contesta
–Àngels en el cel, pastorets a la terra–.
I a la cançó acaba:
–Mares que teniu fies, casau-les a vostres terres,
que ja veis lo que passà meua germana Filomena.4
1 Hi trobam moltes paraules en castellà.
2 Aquesta paraula és una correcció sobre el text del manuscrit i alerta de la mètrica.
3 A partir d'aquí trobam del text escrit en prosa al manuscrit. Sembla que Maria Planells explica com hauria de seguir la història, en fa una mena de resum.
4 El document acaba amb la informació: "Maria Planells. Ha viscut un any a Maó i dotze a Vila.
