Cançoner de les Pitiüses

Bona nit, en polit jove, si mos hem de despedir que sa meua sort em crida, o lo que m'ha de seguir. I Encara em recorda es dia primer que vares venir. Mon cor tenia alegria, i ara s'ha de penedir, per mor d'alguna persona que t'ho ha vengut a dir, si era d'un lloc pobre, que amb jo no has de tractar-hi i tal vegada no ho saben es que t'ho venen a dir. Val més posseir riquesa que de pobresa morir, i Déu del cel mos espera, o aquest compte hem de tenir Bona nit, en polit jove... II Si és vostra voluntat de venir aquí alguna volta, amb una facelidat recibeix vostra pressona. Ja va ballar lo meu cor temps ha i pareix que s'enyora, que consivira aquell temps que hauré d'estar tota sola, perquè encara que fastegi, ja sé que ningun pler em dona. Des dia ençà que us conec, sempre pens en l'amor vostra, seguint es meu pensament, no em creuré que siga tonta. Jo l'amor us vui guardar mentre que em gordeu sa vostra. Mentre sereu per casar, d'aquí a llavò seré al·lota, enc que em direu, polit jove, que en això també puc dir: -Qui en paraules se declara, que amb jo no es pot divertir. Bona nit, en polit jove...