Anit amb molta alegria una cançó vui cantar
perquè tenc de presentar es que se l'ha d'escoltar.
I
I no seria molt polida, quissà no els agradarà
amb tota sa meua graci que Déu del cel m'hi va dar
encara que la hi emplíiga anit bé no em puc quedar,
que amb cantades com aquesta jo no hi puc porfidiar.
Una, perquè no hi som bona; l'altra, que no ho vui provar.
Em costa d'anar-te en bones; jo encara et vui animar,
que si acàs alguna volta ho determinau de tornar,
ja m'ho enviareu a dir, jovenet tan singular.
Jo n'estaré pervenguda de tot lo que Déu voldrà.
Si no en tenc de sa coïda, ja n'hauré d'anar a buscar.
Jo en compraré dos barcelles, que amb una no em bastarà,
que una nit de fer mals gestos això no ens empobrirà.
Ja ho seria tonteria per un que hi vol reparar.
Anit amb molta alegria...
II
Un diumenge de tarda era, jo sempre em recordaré
que lo que amb paraules deien vàreu per obres posar
tu i es teus companyons, es que us hi vàreu pactar.
Això tenc per agrair-vos, si al cas no us ho puc pagar.
Te n'anares i em deixares. Molt poc me va sidonar,
que em deixares tota sola, jo poc temps hi vaig quedar.
Un jovenet que hi havia el bon vespre em va donar
i em va dir aquestes paraules que ara el cor meu vos dirà:
–Quan he vist lo que es passava m'he cuidat arregirar,
però en veure ses partides un ja coneix qui les fa.
Anit amb molta alegria...
III
Ja sé que te n'alabares amb sos de sa vesindat,
que no era tan polida com era aquest temps passat.
Si no hi coneixes millora d'encian m'has pratigat,
jo en tu hi conec pitjora, que has acabat sa bondat.
Ja sé que te n'alabares que per tu no m'he mudat.
No t'espantis, polit jove, mentre tenc ma llibertat,
perquè tenc una mudada que encara no l'he estrenat,
i si tu vols venir a casa prompte me l'hauré calat.
D'or `via de ser daurada per seure en es teu costat.
D'anit avant, polit jove, ja hem acabat s'amistat,
que te'n vas de casa en casa només a dar que parlar.
Si em dius que de jo t'excuses, també et dic que puc passar.
Anit amb molta alegria...
