Cançoner de les Pitiüses

Vós sou pera de la nau que dos germans mercadegen, i es àrbrens tant malavegen que sa fruita és verda i cau. Sa fruita he reparat jo que és verda i sua i madura, i això ho serà per ventura a sa teua volentat, que sa meua ja ho seria jo poder-te alcançar a tu, però tu tens el teu cor més fort que ningun heretge. Si un heretge em sentís explicaria la pena mia, sols uns es convertiria per un amor que porfàs,¹ per un amor que porfàs es tan a la obedient, i si em tractes malament, davant Déu ho trobaràs, Que davant Déu trobaràs ses penes que em fas sentir, que no hi ha llengos per dir s'engratitud del teu cor, s'engratidud del teu cor puja molta cantidat. M'agrades, t'hauré de dir feta sense piedat. Quan m'has vist enamorat, tu t'has burlat de mi i el vent se n'ha enduit els àrbrens i les antenes rompudes; a on ets, que no m'ajudes i tu em vas desconeguent? Bona nit, flor d'hermosura i abraçada amb s'interès; saps, què voldria només? Que no mos vessem mai més, que no mos vessem mai més finsus a la sepultura. Déu te do tanta ventura com destij per mi mateix.