Passejant de proa a popa d'alguns vapors estrangers
cabil1i faç cançons noves en es sistema pagès...
I
I vaig vigilant ses colles des vent llevant i llebeig.
Aquest món té moltes coses i oficis lo mateix.
N'hi ha que són mestres d'obres i molts altres mariners.
Cada u amb ses seues forces passa es temps i s'enveieix.
S'han establit unes modes que mos duran a través,
perquè avui sa classe pobra vesteix com a cavallers.
Jo encara port camisola, festes i dies feners.
M'agrada i conserv sa moda des meus parents i estrangers
i em faç la vida fent comptes i mai en lliguen de més.
Passejant de proa a popa...
II
Es que vegili i s'acata del món es podrà encertir,
que es solei puja i abaixa i fa sempre es seu camí.
Ses pressones feim mudança en tot menos es morir
i hem perdut moltes usances que els-e hauríem de seguir.
Es costum de passar el rosari, són molts que li han dat fi,
i es mals vicis duim en dansa i poc solen afavorir.
Sa veiesa la mort espanta tothom vol arribar-hi
i un pobre, matí i tarda, li toca haver de patir,
passant calor i borrascades, fent vida de pelegrí,
i es que és ric sempre demana, ningun a prou pot coir.
Jo tenc ses jovintuts passades i ara desitj enveir.
Tu has estat vora es teus pares vint-i-vuit anys sent fadrí
navegant per part retirada i festejant per cas vesí
i hasta ara de nengun de valtros cap mal m'he sentit a dir
agradat d'un i s'altre es vostro tracto i procedir.
Pe' sa part meua parlava, i ademés tenc que anyadir,
no voldria agraviar-vos amb lo que he dit ni puc dir,
que una asvertenci vui dar-vos abans d'anar-me'n d'aquí.
Digueu-me en poques paraules que no és necessari
emplear temps ni molestar-vos per lo que us puga advertir.
Respectau-vos un a s'altre visqueu sense dar que dir,
faceu una vida honrada i no deixeu es camí
que us han dat es vostros pares i hasta ara heu sabut seguir.
Pensau amb una sort mala que aquest món és un patir,
que Déu paga i no amenaça i a vegades afavoreix,
però es que fa males obres es sol passar a s'alrevés,
que és just i no li sidona pagar conforme ho mereix.
Passejant de proa a popa...
III
Des dos que avui s'han casat tenc que contar-ne una història.
Heu nascut i us heu criat vesins i en es mateix poble
i uns quants anys us heu tractat sent un fadrí i s'altra al·lota
i s'hora vos ha arribat de ser marit i esposa.
Des sagrament que us han dat vo'n siga l'enhorabona.
Desitj que ho hagueu aceptat i que faceu bon matremoni.
Déu vos do tranquilidat i amistat amb tu i sa dona
i an es que vos han criat també els donc s'enhorabona,
a sa vostra germandat, es padrins i sa majora,
bloncos, cosins i cunyats tots per sa part que us hi toca,
i a prou vos he molestat i acabarem sa xacota.
Si algú he agraviat, deman de cor que em perdonga,
si sa cançó no us ha acomodat o no vos pareix conforme.
I si us reis des seu dictat, no us riureu des sous que em costa.
Basta, que ja s'ha fet tard i anit ja passa de l'hora.
Per tots es que ens hem ajuntat a Déu li deman sort bona
i temps per arrepentir-mos des pecats que haurem comès,
que la mort és una cosa no diferencia res,
que tant si és ric com pobre, senyor igual que pagès,
tothom en arribar s'hora crec que farem lo mateix.
