Cançoner de les Pitiüses

No em pensava, polit jove, que venguesses a vetlar, que em deien que eres a veure qui et solia fer alegrar. . . . . . . . . . . . . I Lo que menos pensava [...] perquè em 'vien dit que estaves de jo agraviat temps ha, que no em vendries a veure ni tornaríem a parlar, que això ho serà per sa paga que t'he arribat a estimar, i et devia seguir al quantre, que ara aviat ho conec, per això no t'importava de dir-me lo que no és, que no he estat mai en compte de tu poder alcançar res, que tu dus l'amor posada en qui et deu agradar més. Ben haja la teua vida, també pensava el mateix: si pogués triar, prendria el que tenc més interès, i en jove, no et deixaria per tots es altres que ves. Em dus en el món cisada per no oblidar-te més. Per no oblidar-te més mentres seràs per casar, jo em vui mantenir fadrina mentre algú altre ho serà, per veure qui es farà amo, a tu qui t'alcançarà. No em pensava, polit jove,... II Amb aquesta temporada que no et veig ni hem parlat més, ja en deuen tenir alegria aquells que fan de conseiers, de veure que per súpliques a veure'm no has tornat més, que et conten es meus defectes com si en tengués jo només, i encara que ells així ho diguen, jo veig que Déu no els oeix, i que t'he desitjat sempre molt bona sort que tengués, ja que jo he de sospirar de veure que es farà amo¹ de tu qui t'alcançarà. No em pensava, polit jove,...