INFORMACIÓ
Número de fitxa | 3117

Gènere | Vocal

Subgènere | Cançó

                            De dos cantadors

Estil | Redoblat

Temàtica | Humorística

Subtemàtica | Festeig

Autor | Pep Xico Bet

Recollit per | Pep Hereva. Plagueta de cançons pertanyent a la família de Pep Xico Bet

Transcrit per | Isidor Marí

Font | "Pep Xico Bet (1876-1937) Vida i cançons. Isidor Marí / Pep Ribas Hereva. Can Imprès Impremta. Eivissa 2017 ISBN: 978- 84-92951-38-3 Pàg. 107-113

Íncipit | Jo he vengut del cap del món

Jo he vengut del cap del món...

Jo he vengut del cap del món1‚ Home - Jo hei vengut del cap del món per poder ser en sa cantada, que segons sent a dir a molts tu ets sa més alabada. Dona - Ja et pots filar es esperons si has vengut per assustar-me. Sense males accions no acabarem sa batalla. H. - Jo no desitj custions amb ningun des de la casa, i amb tu n'hi tendré si vols, que hasta pareix que en tenc gana. D. - Fas olor de robiols, mira si et fas a la banda. Pareix que em fa baticor: sentir aqueixa bavarada. H. - Ara sí que som a bous, Déu mos gordi de desgraci. Jo si hi 'gués pensat a prou no hauria partit de casa. D. - Ja has fet molt bé de venir, que el cor meu ja t'enyorava, que m'han dit que eres fadrí i poria ser ginyar-te. H. - Si al cas a s'ombra d'un pi o en es redós de na Blanca, i allí ems porem avenir igual que a una altra banda. D. - Mal me sap 'ver-te de dir que fas parlar de salvatge. Si vols venir per aquí has de mudar de tonada. H. - No sé què et ‘via de dir que pensi que t'hi alegrasses, que jo es parlar el tenc així i per tu no vull mudar-lo. D. - Pareixes un xebel·lí quan canta en sa matinada. Ja em 'riba a llevar es dormir: quan lo sent per prop de casa. H. - Posa es cap dins es coixí o dins una carabassa, i aixina si et fa patir ja t'excuses d'aquest xasco. D. - Llavò em poria seguir com a tu alguna vegada, que has 'gut de cridar es vesí perquè et trobaves amb ansi. H. - Quan m'enviares a dir que vengués, que em demanaves, que ta mare aquell matí ja et ‘via dat l'ambaixada. D. - Ella tot lo que em va [dir]1 t'ho diré amb poques paraules: "quan ell torni per aquí digue-ho, que hem de fer gapatxos. " H. - Pots posar s'oli a fregir si per això m'esperaves. I si els vols posar sagí, jo també m'hi ben agraden. D. - Treu sa teua per aquí, que enguany no férem matança. Vàrem matar un gorrí que de pes us ben semblava. H - T'hauràs ‘gut de pervenir d'una punxa reforçada, i en anar-te'n a dormir la pots gordar dins sa falda. D - Tu molt poc t'importa on, que som jo que he d'arreglar-ho. La puc posar dins es forn, que allí la tenc ben gordada. Jo he vengut del cap del món... II H - Si tu de cor m'estimasses, seríem com a germans, jo et faria algun regalo per anar-te obsequiant. D - Amb tot lo que tu pots dar-me jo no em puc omplir ses mans, que ets més pelat que ses rates que s'han de viure pes camp. H - Tu deus ser de bona casa. Per això em pens que tens gall, que vaig veure una llocada ara aquest dia passant. D - Ja sé que s'aporugaren, que varen venir piulant. Vaig pensar que els encalçava algun dolent aferam. H - No em dongues sa culpa a jo si en tens algun constipat. Deu ser algun vetlador que te l'haurà escabeiat. D - També saps s'estrucció, que havies de ser soldat. Ja faries un senyor ben ample de cada cap. H - No la sé tan bé com tu, que no me l'han ensenyat. Tu estàs en condició de poder ser autoridat. D - Si hi torna a haver elecció, farem bunyols de forat. Tu seràs es director de parar-los en so plat. H - Més val aquell cistelló que tu tens enverdugat, que encara serà millor, que no és tan delicat. D - En aquella ocasió tal volta el tendré ocupat. Per poder fer-te un favor mai no m'he descuidat. H - Ja en puc dar bona raó, ja sé que dius veritat. I tu no em podràs dir a jo que t'ho haixga demanat D - Pensa abantes de dir això, que t'hauràs etivocat, que una certa ocasió em demanares llevat. H - Vaig fer coca pes pastor, que és un vei esdentegat. No el volia per io2 si al cas hi 'vies pensat. D - Arma-li bé es senaió, perquè et ben cuidi des gat, que segons m'han dit a jo tu d'això has heretat. H - Ja en tenc un que és caçador i bastant determinat. Tu ben tanca es finestró, perquè ara va endiablat. D - No em dóna gaire calor, ja el pots dur ben desfermat. Li daré un rosegó que tenc per allí tirat. H - Idò no em digues a on, que poria ser assustar-me, que algunes ocasions t'hi 'ribes a fer babaia. D - Ves alerta amb sos calçons, que poria ser soiar-te'ls, i et deuen 'ver costat sous, no crec que te'ls-e regalguen. Jo he vengut del cap del món... III H - Déu me do salut i forces per pagar-te bé es trebai, ja que veig que t'hi demostres amb jo ben apreciant. D - Sempre m'ha agradat es hòmens anar-los consivirant. T'ho daré entenent amb obres casi sempre d'ara envant. H - Ara estam de Carnestoltes i no es pot parlar formal. Si no, et diria una cosa per anar-ho començant. D - Deus voler explicar algun sòmit que has fet que es paga es trebai si has somiat peix de molla, diuen que és un mal senyal. H - Deixa anar aqueixes hestoris, que jo d'això no te'n parl, que jo tenc falta de dones i hem de mirar si tractam. D - M'agraden ses coses bones i tu em pareixes amarg. Si he de ser sa teua esposa ja ho veurem més endavant. H - Com tu n'hi ha més de cotre3 que em besarien ses mans. No et vendré més a sa porta, que no me'n ‘niran faltant. D - Ves a un convent de monges4 i en tries una cap blanc. Saps a on n'hi ha de bones? Per sa banda des Jondal. H - Per tu has de buscar comodo, que també es paga es trebai. No pots ser més temps al·lota, perquè ja et falten queixals. D - Ja em pots dir qualsevol cosa. Tu fas un jove elegant. Just pareixes una esponja de ses que surten a mar. H - Mira que t'està polit trobar-me tants de defectes. Som més bo jo d'adormit que tu en ser que estàs desperta. D - Sobre això que tu m'has dit, que et compri qui no et conega. Si és ver lo que jo he sentit, per moltes coses serveixes. H - A tu es cap et fa brogit, no hi pots pendre experienci, que altres voltes t'ha seguit que lo blanc ho feies negre. D - Un velló havia tenyit, quissà tu amb això te penses. Volia fer-te un covit per anar a missa es diumenges. H - Déu t'ho pag, no el necessit, si te'l compren l'hi pots vendre, que això ho fas per fer-me amic, per això no em convé es prendre'l. D - Ja et tenc massa engolosit sense donar-te més esca, que anit jo hauria dormit i ara tu em fas passar pesta. H - Ja en sortiràs amb bon nom, no hi emporta regirar-te,5 que tu cantant i amb cançons sempre vols dur sa delanta. D - Algunes ocasions ja he arribat a demostrar-me, que amb un cantador de nom com tu, és molt necessari. Jo he vengut del cap del món... IV H - No voldria agraviar-te ni en res fer-te envergonyir, que ets una al·lota de garbo, molt més que jo bon fadrí. D - Tal volta ho dius per fiscada, que ja conec que és així: tan enverinat que anaves, no has tornat a reblanir. H - Seria com un miragle amb tu poder-me avenir. Si no mudes de tonada, jo aixina no hi puc seguir. D - Tu digue'm de què tens falta, jo veuré si et puc servir, que amb tu pareix que tenc gana de fer-me ben agrair. H - Voldria que em convidasses antes de demà es matí a menjar-mos un pollastre i beure un porró de vi. D - Espera una temporada, que ara ve es temps de munyir. Llavò et faré un formatge de sa de vespre i matí H - Si al cas aquella setmana has de venir per allí, que hem d'amollar sa manada dins es tancó des malví. D - Jo per cert no sé sa casa, m'has de venir a recebir. Ja conec de veure't l'aire6 que et vius per Cala Molí. H - Ell no t'has errat de gaire: som de prop de per allí. Just vora sa creu des Magres tenc es quarter7 de dormir. D - Ja conec d'a on me parles;8 quissà em sabria regir, que vaig veure una barraca coberta de porrassí. H - T'ofereix una xupada9 poder-me desminuir. Si me guanyes de paraules és perquè no et vui seguir. D - Ja veig que et dones de baixa, que tens por de defallir. Diré a l'amo de la casa que et porti un traspontí. H - No descomodis es altres, que prou els hem fet patir amb sa nostra taliana, i no ems ho gosen a dir. D - Serà hora d'arreglar-ho, tant de rato de renyir, si hem de quedar per tornar-hi o mos hem de despedir. H - Tu ets sa que has d'excusar-me es fer-me passar es camí. Mentre que em busquis baraia crec que em tendràs per aquí. D - 'Vies d'haver set s'alcalde per poder manar i regir: veuríem com et passaves es temps en so balancí. H - No facis més llagastaies, que ja és hora d'enllestir, que ses dones sou més llargues que sa mare des sagí10
1 Aquesta paraula manca a l'original. 2 Jo es devia pronunciar en dues síl·labes: i-ó. 3 Al manuscrit diu quatre, però si ha de rimar, ha de ser cotre. 4 Està ratllat i canviat per Pots anar per fora poble. 5 ? 6 De verure't caire (?). 7 Ratllat: sa casa. 8 Diu "me palmes". 9 Lectura difícil. 10 Ratllat: es caps de casa avenir-se a repartir.