Ja que ho deis vo'n diré una que encara no l'heu sentit.
I
La vaig fer en s'illa de Cuba, que vo'n vui dar un explic,
parlant de s'agricultura i es costums d'aquell país,
que allí s'hi fabrica sucre, licors i molt d'esperit,
i alguna negra revulla que un s'hi lleparia es dits:
més sanes que una lletuga quan s'hortolà l'ha coit,
que allí no hi ha compostura ni es perd roba en sos vestits.
Només porten una brusa per parar-se des mosquits.
Ja que ho deis vo'n diré una...
II
Que vàrem partir de casa es dia quatre de maig,
fent rumbo cap a l'Havana molt trist i desconsolat,
que un bon motiu m'emportava, moltes ansis dins es cap,
i a deu de juny arribàrem en aquell port destinats,
que quan mos desembarcàvem conegueren1 novedats.
Sa gent estava agrupada per dins aquella ciutat.
Sa moratori reinava i es trebais 'vien parat.
Jo vaig dar una rodada: poc temps vaig estar parat
i trobí feina i guanyava un jornal acomodat.
De menjar també en sobrava: no hi ‘gut de quedar empenyat,
ni m'he trobat cap vegada amb molta necessidat
ni cap malaltia llarga ni dins sa presó tancat.
I ara ja torn a ser a casa, tots els he vist i abraçat.
Ja he fet aquesta campanya, no n'estic enteressat.
Un veu món i es desenganya des modo que està format.
No l'he volgut fer molt llarga perquè no m'hi he alegrat,
que aquell país no m'agrada: sembla bestiar mesclat.
Negres, xinos i mulatos n'hi ha més de la meitat.
Llavò també hi ha gent blanca, guapos i ben refinats,
que descendeixen d'Espanya [i] són tot una germandat.
Ja que ho deis vo 'n diré una...
