Jo no sé per què empessau [sic] estant a la departida,
diguent-me que us folgau tant que us diga cançons de riure.
Ara sí que m'atrapau, que us he dit ses que sabia.
I
Jo vaig cuidar-me casar no fa molt temps: s'altre dia,
perquè m'hi vaig encontrar amb una dona polida.
Crec que mos vàrem trobar es dos venguent-hi de Vila
i mos vàrem declarar de lo que mos contenia.
Segons entenent me da, ni menos em coneixia,
i si era per casar, ella tampoc ho sabia.
Jo li vaig endevinar es pensament que tenia,
i em va deixar convidat en voler anar per allina,
si volia festejar, que ella tenia una fia,
i si volia triar, ella també era vilda,
que lo que és béns promesos, en casa no els hi tenia,
que encara té per prometre tot es Canal de s'Arinja.
Jo vaig estar-hi pensant que tal volta em convendria.
Enc que hagués tengut infants, es mateix compte em daria,
que si pogués heretar tot es Canal de s'Arinja,
germans, quin lloc hi haurà, per amagar es cutxorrillo.
He arribat a somiar tal volta l'engrassaria,
si acàs 'rimbam a atinar es lloc d'estirar es gatillo,
i tal vegada serà s'endreça de desunir-mos.
Jo no sé per què empessau...
II
Jo finsus ara he viscut 'guent de trebaiar per viure.
Ara vui veure si puc excusar-me aquesta vida.
Jo, si és necessari, em llog per pastor de ses gallines
en 'ver passat sa setmana que ajuntaré sa partida
ja en hi ser mes aixunat [sic] que no caminava en Pinya,
Déu lo haixga perdonat, ja no és d'aquesta vida.
Llavonses ja no em farà res ser hereu de can Pixaolives
i un que no em conegués em donaria sa fia,
si acàs se temegués per mai no la casaria,
i si això ser-ho pogués, que pret m'impossiblaria
i que sempre m'hi tengués enrotllat dins sa camia
i ella allí que em fes resar credos i salves regines
si em 'ribàs a enfelimar ella se'n recordaria,
que quan no pogués fer altre amb ses ungles grataria
esgarrinxant es deçà hasta arribar a sa carn viva.
No la curarà es barber encara que hi pos saliva,
enc que pens que em valdrà més es mirar d'enxamosir-la1
i conversar i riure es dos parlant de coses polides,
més i més si li agrada es son de sa xeremia.
Cregueu que una jo en tenc de què ella se'n serviria.
No ho entengueu malament, però, per què hi heu de riure?
Jo no sé per què empessau...
III
Jo finsus ara he cantat parlant de coses desjuntes.
Ara girarem de cap i farem altres converses.
Si em voleu veure eixarrat m'hi haureu de dar oreietes.
Si me'n dugai [sic] un plat gros com una senaieta,
jo i es que m'ha acompanyat mos proveirem sa butza;
però veig que no ho fareu, perquè estau de mala veta
i prompte m'enviareu a fer-me la pataleta
o tal vegada em dareu algun parei de catxetes.
Per sa bondat que teniu no heu fet servir sa bassetja;
an això no ho heu de fer, jo vos faré xamtetes [sic].
Si em vésseu anar a vetlar quan hi vaig de roba honesta!2
En ser que vaig ben mudat no jai [sic]3 més munt que una nespra
i veig que amb ses meues vetles n'hi ha que s'hi deverteixen.
De voltes me'n vaig a casa que es dia s'alceta (s'alecta?)
i tot lo que hi he gonyat no us penseu que no ho conega,
que port es ventre ruat, més pansit que una xereca,
i es cap entremolinat, que un sap lo que se pesca,
que no puc acertar res de tot lo que jo voldria.
Jo no sé per què empessau...
