Ses persones feim mudança, de jóvens tornam d’edat.
I
Jo tenc, lo mateix que valtros, un any més que l’any passat,
i enc que som tot sol, tenc gastos amb menjar i beure i tabac,
i em fan mal ses mans i es braços i s’esquena d’estar endoblat;
sis dies cada setmana treball, no estic aturat.
Des dilluns fins as dissabte faç un treball carregat
i per un de sa meua classe això ja és massa pesat.,
No tenc qui em cuidi sa casa: dona ni ningun criat.
Me’n vaig i tot queda en banda. Deix per guardià es ferrat,
sa porta amb sa clau rodada, ni mancos té forrellat,
i en ser-hi jo, tanc amb barra, pos un tió atravessat,
i en lloc de tenir una arma, tenc un bastó apreparat,
fet com una mitja cana, sinó que és molt més gruixat.
No us puc dir si bé treballa, que encara no l’he provat.
Lo que sé cert, no és de palla ni està gaire florejat.
És de madera pesada, un brull d’ullastre pesat,
més llarg que sa ronyonada: basta des ventre hasta es cap.
Vaig fer sa comprovatura perquè em donàs resultat.
L’he marcat amb bona hetxura i an es meu gust l’he tallat:
no m’agrada anar a les hurtes ni fer ningun desbarat,
ni tampoc ses coses curtes, un bocí massa escapçat.
Vaig a mudar de tonada, parlaré amb formalidat.
Déu mos perdoni i mos guardi sempre de caure en pecat.
Ses persones feim mudança...
II
Enguany es mes de setembre va baixar gran torrentada,
s’apoderà de ca meua, tot lo que hi ‘via nedava,
roba i tota sa madera me la prengué i l’aixecava,
que és una cosa dolenta, s’aigo ve i tot ho espanya.
Està dins sa torrentera, vora sa casa cremada
i es pont de sa carretera es torrent ho traspassava.
Allí rames d’olivera, estalons i soques d’arbre,
i es camp d’aquella ribera sa senya té ben marcada,
que es horts estan plens de pedres, torrentons i rebugada
i ha fet mal per dins ses feixes, amb sos porcs i s’estivada [?]
Pes port collien pebreres hasta vora s’Illa Plana.
De verdes i de vermelles s’aigo roja les portava
des de per Santa Lletrudis. Déu sap d’on les replegava,
que es torrent res no l’atura, no té amor ni caridat.
Sense permís va entrar a casa aquell tou roig descarat.
Ses persones feim mudança...
III
Des que es torrent va entrar a casa, tot m’ha quedat variat,
m’ha fet grillar sa patata i dos barcelles de blat.
Ciurons no en tenia gaires, mongetes un bon grapat.
Ja ha set grossa s’encontrada: tot es llegum m’ha grillat.
M’ha fet florir sa matança tanta d’aigo i humitat
ha tornat molla sa pasta, sa sobrassada ha estovat.
Tot haurà de ser per s’........? i s’...............? l’han rebutjat
i també per la campanya pareix que fan s’embafat.
Diuen que no tenen gana de comprar car ni barat.
Sa xulla no l’hi venc cara, som bastant consivirat,
sa varia a sou sa cana, as preu des cordó gruixat.
As sagí i ses botifarres també es preu los he posat
a quinze sous sa pesada: ses que he venut m’han pagat.
Ses orelles i papada, tota sa xulla des cap,
les guardaré està salada [?] no corre cap novedat,
d’hasta es xinxarrons gordava, però no els he aprofitat,
plens de terra i rebugada, s’aigo va entrar dins es plat,
que es torrent té males voltes en estar a prou enfadat,
pega an es rics i an es pobres, no mira neutralidat.
Va entrar dins ses Camarones, que és un lloc anomenat,
després d’abaixà un altre que també va ser gruixat.
Ses persones feim mudança...
IV
Si enguany no collim faves no és perquè no haja plogut.
Han baixat dos torrentades: sa darrer pigava brut.
S’aigo va entrar a moltes cases i a s’esglesi de Jesús.
No es veia més que aigo roja que corria a dret a dret.
Rompé per ses Camarones i va envestir a Can Calbet.
Ell bé tapaven ses portes, però no els serví per res.
En poc temps quedà aquell porxo lo mateix que un safareig.
Qui es troba amb aquestes coses és que sap bé lo que és.
Un prompte acaba ses bromes, perquè no es troba bé enlloc.
Jo us dic que les vérem gordes, ben castigàrem el cos
per un menjar en aquella hora mal posat estava tot.
Com ‘víem de coure s’olla, si no es podia fer foc?
Es menjava companatge, es va da mà as treginat
i es varen bastar formatges i algun altre tros penjat
i es que no han fet matança o se l’havien menjat
de quin modo s’arreglaven? mirant s’aigo com va as prat.
Allí remulls, sense calces, esperant un constipat.
