Cançoner de les Pitiüses

Jo us parlaré d'una volta que a Mallorca vaig anar, a veure qui m'estimava i tant vaig enyorar; i a sa porta des presili vaig trobar un guardià. I em va veure tan petita que em va agafar per sa mà i abraçar-me a mon pare aquell em va portar. Vàrem quedar tres germans d'una edat poc avançada, i per poder anar visquent lo que hem costat a ma mare! No us ho puc aponderar, quan jo la veia apurada. Mai no li va faltar menjar per jo i pes altres de casa, però les gràcies puc dar a sa gent que mos ajudava. No s'esborren del meu cor persones tan estimades, que ja pens que serà així, si sa sort mos acompanya. Ja tenim sa llibertat, l'enhorabona us don ara, i al que vo' l'ha donat mil gràcies li siguin dades. Igual que aquesta gent que us ha donat la ben 'ribada.