Cançoner de les Pitiüses

En pensar-hi em causa pena i hasta en el cor me fa mal per no poder fer igual companyers i companyeres que tots sou fenomenal. Com s'explica cada qual amb un respecte gentil cada u amb so seu estil supòs que fa lo que pot. jo em record quan era al·lot que feia algun estribot que en 'via fet més de mil i encara segueix es fil tant si és dret com si vaig tort mentres que no siga mort i faci llum es candil si puc 'niré de xacotes ajuntant-me amb ses al·lotes fadrines i casades sense fer bromes pesades veiam si mos devertim que és lo únic que tenim anar de balls i cantades lo demés coques menjades això ja no ho discutim perquè quan mos enveïm recordam moltes vegades aquells ratets que passàvem tan bons i ara no els tenim. Això ho deixam pes fadrins perquè s'ho tenen guanyat i algun que ja s'ha casat perquè li corria pressa que havia sembrat sa feixa abans d'estar autoritzat i encara no ho té arreglat, i sa bruia és a punt de néixer, però no li lleva es créixer ni la priva es ser assortat, que ara tot ha canviat, sa llei ja no és sa mateixa i aquell que menja i s'en deixa és perquè ja n'està fart. Em direu que em faç pesat amb sa meua recatòlica que és un poc massa estrambòlica però us dic sa veritat. I ara us diré clar i llampant que aquell que no s'ha casat tant pot passar pes jutjat com per s'església catòlica i si vol viure arrimat a jo tampoc m'hi emporta.