Cançoner de les Pitiüses

Quan venia pes camí no molt lluny de per aquí una dona m'ha cridat. l jo tot d'una hi he anat pensant: -"a què deu tenir" I sabeu què em volia dir? Que encara no s'ha casat, que si estic desqueferat" torni a passar per allí. Que em darà llit per dormir menjar i beure i ben pagat. De roba no n'hem parlat que vol que vajga coní. Si ella també va així quin parei més ben plantat. No és que vuiga presumir però si això ho 'gués trobat quan encara era fadrí, ja ho 'guéreu sentit a dir lo que anava d'aixerrat. I ara ho he despreciat, en ves de dir-li que sí, perquè si algú s'ha enterat hi haurà un què sentir. Ja m'enteneu qui vui dir, 'pòs que tots hi heu pensat. Sa dona ja s'ha girat com qui diu: - "ja estam així" És que tot li van a dir no puc anar d'amagat. S'altra nit ja em va asvertir i parlava fort i gruixat. D'hasta inclús es dicidí a pigar-me un mal grapat. Sort que no va endevenir lo que ella havia pensat 'guera quedat esguerrat. Menos mal, no va ser així, que ja estic recuperat des sustro que vaig tenir.