Cançoner de les Pitiüses

Vaig anar a veure sa barca un dia molt de matí, quan la vaig tenir arreglada que estava a punt de sortir va venir una fulana, no era de per allí. Que em va fer un llengatatge que no m'hi vaig aclarir, vaig pensar que em demanava que si poria venir, que es 'nar a pescar li agradava inclús duia un volantí. Esca, tampoc n'hi faltava, portava una sépia així que a bordo me la mostrava i hasta me la va oferir. Jo, a lo primer no gosava i as final vaig dir que sí cosa que he arribat a plànyer que en vorer-la li vui dir. Que se'n vajga al gran diable i que no venga per allí que no tornaré a embarcar-la per molt que vengui a insistir. De llavors ençà sa xalana fa olor de salvatgí això que l'he baldetjada però no li va fugir.