Cançoner de les Pitiüses

Segur que tots esperau que vo'n diga una de bona pues no, vos equivocau i sa culpa la té sa dona. Perquè, sabeu què m'ha dit, abans de partir de casa? Que si tornava a fer s'ase em fotria un esclafit. I per contestar s'envit sa cosa està mal garbada que no és sa primer vegada que ho promet i ho he complit. I allà teniu es garrit com si fugís de sa mare, sa vida moderna d'ara això és lo que em alquerit. Ses dones volen manar a les bones i a les males i s'home té de callar i és que no la vol matar val més que aplegui ses ales. Que tan de porfediar: tipitip i tipitales! Si sempre hem de viure a males ja mos porem separar. Jo as final no em puc queixar fins ara ho 'nam capetjant, quan ella s'enfada tant jo agaf i em pos a cantar, ella pareix que se'n va i així es dos quedam en pau. I tant si és negre com si és blau allò està deixat anar, si dura hasta l'endemà a la nit ho celebram.