Cançoner de les Pitiüses

Jo us vui dir una coseta que us pareixerà istrany, m'he fet una camieta com per anar a pendre es bany i me l'he fet molt curteta de sa banda de davant que vui mostrar sa panxeta com moltes al·lotes fan. Va bé per ses jovenetes perquè elles tot els escau però aquestes més veietes que també ho van aprovant, jo m'istrany que no coneguen sa bisonyeta que fan. S'altre dia vaig veure una pes pati de s'Arraval que estava ben prop de s'hora de vuit mesos p'endevant i anava amb sa panxa fora i se l'anava allisant. Jo hi vaig passar per devora talment en aquell instant. Vaig dir: -"Bon dia i bon hora guarda'l que jo no te'l plany, ni importa em facis mirolles perquè no som es causant que no et conec ni emporta ni crec que t'hajga vist mai". I de sa manera que anava tothom 'guera dit igual. Tots sabeu lo que passava encara no fa cent anys que quan una dona estava amb estat multiplicant si emporta es ben tapava i ho anava dessimulant. Cosa que no hi importava que és llei de vida i normal, però llavors es respectava s'intimidat de cada qual. I ara han canviat ses modes i aquesta ha mudat bastant perquè ara se'n fan de grosses d'anar amb sa panxa mostrant. S'hi presen i ho fan aposta si tu te'ls estàs mirant. Jo em pareix que no hi emporta que hajguen de presumir tant. i no acabarà aquí sa cosa vui dir amb so rumbo que van prompte t'obriran sa porta que podràs veure s'infant.