Cançoner de les Pitiüses

Som nat al mil nou-cents trenta es dia nou de febrer, ja duc molts anys de carreta no sé quan m'aturaré. Sols sé que només viuré lo que em marca sa planeta. Déu mos fa sa taiadeta i cada u té sa que té i quan s'apaga sa llumeta, uns després i altres primer, tots 'nam cap a sa tanqueta per això la varen fer. Jo crec que allí s'està bé que allò és un bon domicili qui més qui mancos hi té amic i gent de família. Això ho deixam anar respectant es que no hi són però es que estam en el món tenim de continuar. Hem de viure i disfrutar que quan mo' n'hàgim d'anar ja mos diran quan i on. Amb això hi ha igualdat per mi és amb s'única cosa, que tant si és ric com si és pobre, tant si és prim com si és gruixat, s'hora de la veritat tots duim sa mateixa roba. Que vam néixer per morir d'això estic ben convençut però que hàgim de patir i escassetjar sa salut, aquí no hi puc sucumbir si Déu ho va dictar així per naltros no és very good.