Cançoner de les Pitiüses

Quan era molt jovenet un vespre de camí una iaia em va sortir jo vaig quedar mig sorprès. I em va dir:-"No et faré res, no t'hi importa fugir només vui fer un mosset que això no es pot desnebir, que a jo m'agrada tendret com tu, una edat així". i em pigava algun toquet aquí vora es sagí. Jo ja m'aixecava dret si no del tot, un bocí. I em diu:-"Carai Vicentet! No em pensava fos així". Jo li vaig dir: -"Prepara't, que ara m'hauràs de sofrir". I lo que va succeir no importa dir-vos lo que és, no faceu es desintès ni us ho faceu tornar a dir. Tampoc va ser es joc de tres perquè amb un en va sortir, no va voler repetir i quan se'n va anar em va dir: -"Ves-te'n i no digues res". I ara que ja no hi és, que de veia es va morir, per això és que us ho vui dir per veure que us hi pareix. Quissà em direu descortès però això està fet així i si algú quedàs ofès perdonau-me si el cas és que jo me'n vaig a dormir.