Direm dos o tres cançons, anit ja que hem començat,
I
jo no em cal en costions, però veig que es des costat,
ja vora que també hi som, que estava un poc amagat,
per dins aquestos racons amb sa gent de més edat,
però també vaig entorn i ara veig que m'ha tocat.
Te´n vaig a dir dos reglons, que encara no els hi cantat
i si no et quedassis conform, en ser que els hagi acabat.
Si vols que después hi torni, encara me n'han quedat,
que tu has començat raons, tenies por de fer llarg,
que has vengut Déu sap de on, buscant lo que hauràs trobat,
que corres per tot el món diguent que no n'hi ha cap,
que et guanyi ses costions de prompte t'has apurat,
jo no duia intencions de lo que s'ha presentat,
però en que dessimols, ja veig que m'has distrejat.
no som tot sol, que son molts, que diuen que els hi picat.
Des poble i fora quartons, així com t’he presentat,
vas sempre en condicions per si vols entrar en combat,
que diu que dus municions que mai s´han escassejat,
i portes tots es canons, si pot ser ben carregats,
i ja has pigat dos tirs bons que es tir t´ha sortit fallat,
i ses caces encara hi son, ni mancos s'han aixecat,
si no tens bons perdigons no et darà bon resultat.
Direm dos o tres cançons,…
II
I jo et vull donar un consell, de pare fent lo que toca,
no sigas tonta prengue´l, que tendrás un “bus” complet,
jo et vull parlar d'un hereu, voràs que és un bon partit,
no es guapo ni molt vermei, així d'un color sofrit,
com per ser animal de pèl no té res d´estirutjit
podeu fer un bon parell, si arribau a estar-hi junts.
Crec que no et queixaràs d´ell si arriba a estar engimossit
que ell és amic en tot Déu, molt prompte us fareu amics,
hasta et darà es seu capell, si no et ve massa petit,
alerta en estirar d´ell, que no et venga algun esquit,
que això és com es monastell, quan rebossa ha de sortir,
llevat de un esquitarell, però dona bon profit.
Ja et pots encomanar a Déu quan ell estarà content,
que si no t’ompli es cubell, potser et quedi més de mig,
no sé si tendrà remei, pareix que s´esblanqueït,
tu ´vies set un ramell, molt ofenós i polit,
i ara ets com un camell, tot geperut i torçit,
tot ple de rues i pell, de sa panxa i des jep.
Tu rues també n'hi tens, pareix que t´has ensequit,
qui sap si això no és des fet, de tant de dar-te pessics,
que ets un entreteniment de grossos i més petits,
que ets sa que dona torment i aquí tot son desbarats,
deus tenir s´acordeón ja més de mig rebentat.
Direm dos o tres cançons,…
