Ja que m'heu duit es tambor també faré lo que em toca
I
i diré un tros de cançó, maldament no siga tota.
M'ho demanau per favor, jo obeiré aquesta volta,
que em sap mal dir-vos que no anit que estam de xacota.
Aquí estam en reunió, es jovens i ses al·lotes,
a l'escut d'algun major, que ja feim remor de lloca,
jo parlava per jo i que ja fas ses passes tortes,
que per ‘nar fora cortó, ja sé jo és treball que'm costa.
Hasta he fet una acció, quan he set vora ca vostra,
me n'he ‘nat de capbussó i he quedat de quatre potes,
per poc si pec des rufó a n’es filet de sa porta,
que si us romp es tancador, sa cosa ‘guera set grossa.
No ‘guereu sabut llavor si ‘via set fet a posta,
per excusar de raó ja sé llavors lo que toca,
fer sa reparació, a la bona o per força,
però deixarem ‘nar això que a la fi ha set cosa poca
I canviaré de regló que anit sa cosa ho aporta
per dir-vo’n una major ara que sa gent escolta.
Tothom cala atenció, de lo que surt per sa boca
de sa meua res de bo, ja les sabeu casi totes.
Que jo no som cantador, no ho duc de branca ni soca
però m'heu duit es tambor…
II
Es que sou majors d'edat tant si és casat com fadrí
un va pel món encantat pensant amb so porvenir
un poc desorientat no sap a què atribuir
que no estàvem avesats a lo que ara hem de sofrir.
En tanta velocitat i disposats a morir
per allí ve s'autocar i algun cotxe per aquí
un es pot embolicar un no sap per on sortir
ses coses han canviat de la nit an es matí
També hi ha varietat en sa forma de vestir.
ses dones vestien jac i gonelles de setí
‘naven amb el cos tapat que ningú hi trobàs què dir
i si per casualitat hi ‘via algun remolí
de voltes ‘via passat fer aixecar algun faldellí
i un ‘via de baixar es cap o bé girar de camí
mos deien que era pecat es vora una cosa així.
Tot això ja s'ha acabat al fin ha vengut la fi,
que ara ja hi ha llibertat, sa gent es pot devertir
i vesteixen molt més barat només tapant un bocí,
que tant ho hem acurçat que es veu hasta cas vesí
i com a valor declarat no ho ‘vien de portar així.
‘Via d'anar ben lligat, que ningú ho pogués obrir,
sempre hi ha algun malcriat, que s'ha pogut encertir
si un ho ’via negat un altre haurà dit que sí.
Més de un haurà provat, de jeure sense coixí
i si el cas li ha agradat no serà sa darrer volta,
com que no duen pastor fan lo que se els hi antoja.
Ja que m'heu dut es tambor …
