I anit retirat de casa i a un paratge estrany,
hem vengut a sa cantada, aquí jo i es meu company.
I
Llarga ha set sa caminada, jo finsus ara no ho plany,
quan hem set a sa 'rimbada molt prest ja he ‘nat observant,
ja he conegut que tractava amb gent d'honor i companys,
l´amo mos ha dat entrada i anam seguit endavant.
—Rato fa que us esperava que ja ho sabia d'abans.
Demostrant que se'n folgava encara que poc s'ho val,
ell i es altres de la casa amb un caràcter formal,
fórem de gent convidada amb un respecte igual,
diguent si els hi agradava sa broma i no es cap mal,
que en responien i en daven, com està molt natural,
no voldria agraviar-hi que és una cosa legal,
tota persona educada sap respectar i ser moral.
Jo el reprenc sense importar-hi, i aquest tractament leal,
ja que me'l fan voluntari, es compliment que gastau,
sense llevar ni calar-hi, per cada un lo que val,
farem algun comentari de lo agraïts que quedam,
i així una altra vegada tornarem si ens convidau,
en que per jo no es paga però veig que res semblant.
I anit retirat de casa…
II
I era això vora Sant Pere, un poc passat Sant Joan,
que per s´estiu sempre queda alguna plaça vacant,
en liquidar es gra de s'era, des que entren i es que se'n van
i calats dins sa paiera, sa llavor continuam.
Jo em vaig trobar-me una vella que m´oferia es jornal,
que tenia una barquera, —si vols ser es meu mijoral,
si es teu hort ho requera pots fer conreu abundant,
pots dur es gra de puntera i no castigar s´animal,
que és terra fonda i lleugera, crec que no hi sortiràs mal.
Si ho ‘gafes de lluna vella que estiga en so quart minvant,
Sa grana serà certera tres mesos passat Nadal,
voras sa renta que et deixa, si pots doblar es capital.
Sa menuda serà teua, es formatge i s´aferam,
sense contar s´arboleda, que fruita n'hi ha abundant.
I tenc seni i regadera per hortar més d’un tornai
i un bocí de torrentera, devora can Nicolau,
que està plena de jonquera que forma com a canal.
Bon lloc per sembrar figueres, n'hi ‘via una de rojal,
molt baixeta de ramera, bona de pujar-hi dalt,
i estava de primavera, just des segon aturai,
jo em vaig ficar cap a ella mirant de davall a dalt,
i en vaig vora una que estava penjaroiant en so tany
i en sortir color es notava que era albocor natural.
i es tornà de coll de dama que en tenia més d'un palm.
Ni en so estrenar estava, tenia tots es senyals,
secallona, clivellada i barrinada des pardals.
Mentre jo l’espolsimava, ella m'aguantava es tany,
diguent aquestes paraules: —menja que no te les plany,
pots tornar en tenir-ne gana, crec que no s´acabaran,
l'any que ve n´hi haurà encara, molt més grosses que no enguany.
I me'n vaig fer sa panxada més grossa que m'he fet mai.
Direu que no hi importava que ‘gues set tan xarlatan,
si en vaig coir i en menjava que callga i que no ho escant,
sinos una altra vegada quissà no me'n donaran.
Si algú en te gana que hi vaiga, que encara n'hi trobaran,
perquè encara n'hi quedaven de ben grosses, en so tany.
I anit retirat de casa…
III
I anit que sa gent està de broma i divertida,
jo també us vull explicar un xascarrillet de riure,
com a cosa vull contar i en que no son tot mentides.
Voreu a què em va passar ‘nant a pescar s´altra dia,
que es bot vaig amollar allí per dins la Savina,
quan vaig anar per xurrar, per veure què hi ‘gafaria,
i un congre vaig agafar, vaja llevada polida!
Quan vaig tenir-lo en sa mà, pensant d'ell lo que en faria,
llavor em vaig determinar de portar-lo cap a Vila.
Just va ser per alarmar ses dones de la marina,
prompte varen ‘rrimbar a estar casi totes dalt sa riba,
provant-se de barallar perquè totes ho volien.
I una vella s´atracà, que per l'amor de Déu siga,
que li havia de deixar o venut, així com siga,
que me volia donar lo que n’hi demanaria,
jo no sé com deu estar, aquesta mercaderia,
solien fer-ne pagar una pesseta senzilla.
Per es preu varem estar i molt prompte férem barrina,
quan se'l volgué amarrotar i estretí tant com podia,
d´hasta que se l´hi inflà de tan fort que l´estrenyia,
crec que hi va gemegar, perquè ni menos podia
i ‘xi mateix va canviar es color casi enseguida.
Just provava d´alenar i fer alguna estremordida,
i vérem de subjectar que se va tornar balisa,
si això es ‘rriba a disparar Déu sap lo que passaria,
però en tornar a amollar i així mateix ho planyia,
i crec que devia pensar que alguna altra li pendria
i un bon rato hi va jugar, ja estava mig avorrida,
que no el podia fer estar, talment així com volia.
Tan nerviosa es va calar, va perdre sa punteria
i un favor em va demanar que si li concediria,
que li via de calar dins sa gelera enseguida,
que el volia conservar en bon estat si podia,
—justament que avui no hi ha res a sa pescateria,
que en Pepe va desarmar ja fa un parell de dies,
ja es vell per anar a pescar i té sa canya partida,
d´aquesta ja es quedarà inútil crec per sa vida,
jo tenc que ‘nar-ne a buscar de sa manera que siga.
També és trist ‘ver de quedar tan jove com una vilda,
tant i tan bé em va parlar li vaig dar lo que volia,
i la dona se va quedar molt contenta i agraïda,
paraules me va gastar, amoroses i polides.
Déu del Cel li vuiga dar bon goig i molta alegria,
i que te´l vuiga conservar en s’estat que més desitges,
ja que Déu mos ho va dar per disfrutar de la vida,
sa culpa l’hem de deixar i animar-se amb picardia,
i el diable que se'n vaiga amb sa coua i es barram.
I anit retirat de casa…
