Molts diuen que el món prospera, ja en tenim es desengany,
que es qui és digne ho considera, lo que és i lo que era abans,
I
que un patir també li queda, un gravat tan important.
Que qualsevol se'n entera de lo que hem ‘nat prosperant,
d'un parell d´anys endarrera d’hasta sa fetxa que estam,
tot qui ho ha passat li queda, dins el seu cor per molts anys,
una pena tan intensa que no s’esborrarà mai,
d'alguna persona intesa, que l’apreciaven tant,
molts hem tengut sa sospresa d’algun germà o infant.
Que una guerra ja és compresa que és per derramar-hi sang.
Tant si és belga com francesa, com moros, com cristians,
no deixa de ser putesa i ‘ver de morir apelaiats,
sense tenir cap franquesa, amb ells, cap bé ni cap mal,
només alguna raresa que han tengut es governants.
Que els hi pareix que no caben dins el món i és tan gran,
prediquen lo que no creuen i així mos van conquistant
i els llisten perquè veuen es poble tan ignorant.
Van ‘gafant bona carrera i aviat fan capital
i naltros, sa part obrera, que hem de viure treballant,
no és això lo que mos pesa, que molt conformes estam,
però que tenguem siquiera per ‘nar-mos alimentant
i viure contents i alegres, ja que en el món som germans,
i amb una fe vertadera i en condició igual.
Baix de sa nostra bandera que perteneix cada qual,
naltros es de Formentera, tenim sa nacional,
i molt orgullosos d’ella per lo bé que tots estam.
Feim talladins per Sant Pere i sèmola per Nadal,
i sopes dins s’escudella de pa d’aquest que’n tallau.
Per poder cantar i fer vega antes ho solicitam,
tot va marxant de primera, si Déu ho ‘nas conservant.
Molts diuen que el món prospera…
II
Déu del cel li do consol, conformitat i repòs,
a n’aquell que porta dol o pena dins el seu cor,
no se'n distreu tot qui vol, d'un sacrifici tan gros
no se'n distreu tot qui condol, per poder alimentar es cos.
Per culpa d’un qualsevol, gran sentiment patim tots,
qui és que del món vol un parell d’abrumadors,
es que fa mal això vol guerra i revolucions,
es fabricants de s’alcohol i grans acaparadors,
passetgen i mengen col, pollastre i bon arròs
i encara els hi sobren sous per altres distraccions.
Quan volen prenen es sol i viuen deliciós,
damunt ca seua no hi plou ni hi toquen males olors,
i a naltros mos porten subjectes i rigorós,
portant molt bé es control, des fruit i de ses llavors.
Que just mos donen es brou i ells ses taiades millors,
que es que tria així com vol, sempre es queda es major tros,
i encara et fan algun ronc si els hi toca’m algun os.
No es facin il·lusions, que el món està prou furiós,
que si sa lligada es romp, d’un bocí en quedaran dos.
Sa caça encara està al vol, serà des bons tiradors.
I es poble demana i vol un viure més favorós,
quan tot estiga resolt, vorem ses condicions.
Vivim amb aquesta espera i així mos ‘nam conformant.
Molts diuen que el món prospera,…
III
I diu que s'ha ‘cabat sa guerra ja s'ha entregat
se'n fa càrreg Inglaterra, d'aquestes rendicions,
no miren dreta ni esquerra i va sense condicions,
que estan disposats a perdre tota sa del món
d’aquesta no ha quedat verge, perquè també ha sofrit molt,
que han perdut barcos de guerra i centenars d’avions,
i a s’armada de mar i terra, els fa portar es perdigons.
I això és una destrossa, per totes ses nacions,
emplean totes ses forces i traguent invencions,
fent cada dia més grossa sa flota i es avions.
I molts n’han portat sa fossa ses seues explosions,
i no hi val que un se regoci , ignorants i que no ho son,
de ses tumbes treuen es ossos, de vellets i de minyons,
d’edificis fets a trossos que cauen en pocs segons.
Ses conseqüències son grosses, per ses reconstruccions,
i a benefici des poble, no troben solucions.
Quants ni deu haver que es troben en males condicions
i alguna mare que plora perquè ha perdut es infants,
i alguna vilda que resa, demanat an es seu Sant,
de bon cor li concedeixga, perquè es puga casar enguany.
Molts diuen que el món prospera…
