Jo per aquesta raval hi venc alguna vegada,
no és per lo bé que us quedau ni que us heu portat hasta ara,
I
ses coses van canviant, d’així com jo em figurava,
que sempre em ‘naves donant tot lo que jo et demanava,
però, d’avui endavant conec que aquell temps s'acaba.
No sé quin és es causant de lo que entre es dos hi passa,
a jo em sabria molt de mal ‘guessem d'anar amb mala cara,
tot es motiu principal ha fet sortir lo contrari,
i per jo ha set es mal que som de molt millor casa.
Però això et dava igual, tu tampoc no et pots queixar-te,
perquè es meu capital el podem deixar a la casa,
i també duros al comptat, diu que et deixarà ta mare.
Llavonses, de més envant, de prendes vas carregada,
crec que no et deu saber mal si les pots portar-les ara
i que pugues anar alcançant lo que el teu cor te demanda.
No sé si faràs igual, si ‘rrimbes a ser casada,
i ningun art especial tens per portar una casa.
I jo per aquesta raval…
II
Jo mai no m'he penedit per coses que m'han passat,
moltes voltes ‘via dit, que es geni mai m'ha faltat,
jo vaig de dia i de nit sol com un desemparat,
buscant qui em fasga feliç i encara no li trobat.
En que m’han emportunit, no hi fet gaire s’espantat,
que si em trob molt avorrit jo hi cavil dins es meu cap,
i que mai via seguit, lo que en poc temps m'ha passat,
amb un cony de desmentit que sempre em recordarà.
Tothom es deu recordar des companyó que portava,
se'l devia d'estimar, perquè així li demostrava,
perquè ell m'ho va contar a la nit quan se n’anava,
i jo li vaig contestar, així com jo bé pensava.
Si mai em ‘rrimb a trobar jo amb una cosa iguala,
potser faria lo mateix que tu has ‘nat fent hasta ara.
I s’ofici de festejar és una cosa que’m ‘grada,
que un s'hi pot embolicar s’hora menos impensada,
i un s'hi pot aprofitar, en ser que no hi ha sa jaia,
i si tant de carinyo hi ha donar-li alguna besada.
