I per tot el món es coneix sa llibertat que hi ha a Espanya,
I
i a n’aquesta illa pareix que per cada dia guanya,
mirant-se dins ses demès està prou adelantada,
que hi venen molts d’estrangers a fer sa seva campanya.
Que es clima els hi ‘grada més i hi ha alguna altre ‘vantatge,
que qualsevol ho coneix, basta dar una mirada,
que no els molesten per res i fan lo que els dona la gana,
i tan poden ‘nar camp través com vora a vora solana.
Perquè porten es diners, sa llibertat els empara,
i fan lo que els hi pareix, d'una forma descarada,
i naltros, es formenters, encara hi feim sa rialla,
jo no sé perquè em pareix que això no favoreix gaire,
perquè an es fills des país trob que és un exemple mala,
i ja comencen jovenets a ‘nar tots en sa filada,
i no es decanten per res pes sofriment des seus pares,
s’exemple és molt poc cortès i una ganaci fatala
seguint amb aquest progrés vorem abantes de gaire,
un viure molt poc honest per cada dia es prepara.
Per tot el món es coneix…
II
I ara m'he fet un carnet per anar a pescar de canya,
que ara ha sortit un decret que es qui hi va per sa muntanya (?)
no es res cert ni concret per sa gent tantejar-la
i que es que tendrà papers que tampoc no podrà usar-la.
De cada cinc n´hi ha tres que no la entenen encara,
jo sempre som des darrers però vull espavilar-me,
que no sé perquè em pareix, també puc etivocar-me
però en so rumbo que veig es té de dur bona armada,
que enguany mos entrarà es peix i no serà tot oblades.
Ja ‘rribar que un reconeix que si fan bones llevades,
encara que peix d'aquest jo m’estim més no ‘gafar-ne,
més val ‘nar a comprar gerret que ‘gafar coses a males
Vaig vore un homenet, un solpostet que llaurava
que li venia justet poder remolcar ses cames,
volia caminar dret, però apenes s’aguantava
i em va contar un xasquet, que casi es lamentable,
i casi estic segur i m’ho crec perquè encara mermolava:
—mal viatge es barruguet i sa carai d’alemana,
jo em creia estava tot fet, quan li vist que m'esperava,
i he volgut ser tan complet que ans de dir-li bones tardes,
no hi volgut dur res secret que ella tampoc li portava,
enseguida mos hem fet companys i bona cara.
Sa broma per jo ha set una mica carregada,
m'ha sortit tot al revés d’així com jo em figurava,
perquè tot d'una que hem set allí en vista de sa platja,
n'hi havia dos o tres de peludots, barba llarga,
que quan mos han vist han fet cap a jo mitja rialla,
jo també els hi satisfet, i els hi fet una capada,
i he seguit ben satisfet, amb lo altra que portava.
Ells també han vengut propet, com si volguessin parlar-me,
i sa traveta m'han fet és bona per fer-me caure,
i amb sa cony de jaia han fet que volien violar-me,
jo no sé com ha estat fet però he pogut escapar-me.
Sa bona sort haurà set què ho hi fet pagar a ses cames,
i encara feia bufec per mor d’aquells encalçar-me—
Ell m'ho deia i jo m’ho crec que ses passes eren llargues,
jo també els hi ‘guera fet que això son bromes pesades.
Per tot el món es coneix…
