INFORMACIÓ
Número de fitxa | 3749

Gènere | Vocal

Subgènere | Cançó

Estil | Glosat

Temàtica | Religió.

Subtemàtica | La Verge Maria

Col·lecció | Arxiu personal d'Isidor Macabich

Recollit per | Isidor Macabich

Transcrit per | Isidor Marí

Font | Escrit amb llapis, lletra de Macabich poc entenedora, a la part blanca d’uns retalls impresos d’un text legal

Íncipit | Bona nit, verge Maria

Bona nit, verge Maria...

Bona nit, verge Maria, amb quins llavis em manau, amb ses candeles de Cristo mos anau enlluminant i en sa porta de s’esglesi’ ja mos hi estam adorant. Jo encara no em som nurida [?] ni en tal volentat estam. Si poguéssem estar amb Cristo i aquell que mos va emparant. Verge, si teniu uns pares, ja us convé amb ells pensar. Si heu agraviat vostro pare, ja heu agraviat Déu amar, si heu agraviat vostra mare, ja heu agraviat el senyor, si heu agraviat els germans, em causa un pesar major. Es parents i coneguts els hem d’anar a vesitar. Ell vendrà per algun dia que mos vendrà a recordar i en ser morts i enterrats tots mos tornaran cridar. I a on són aquells vesins que a jo em feien condemnar? I ara n’estic per mor d’ells que jo no em puc salvar. [2]1>/sup> i també ma mare meua, sa que m’hi anava enviant, verge la rosa Maria Isabet per florir mans ‘niran al els peus de Cristo i els aplegarem ses mans. Allí es varen ajuntar es pares i es infants, i es varen ajonellar i els aplegaren ses mans. Sempre em vull encomanar a sant Josep i Maria, que ha de ser l’emperador de la nostra ànima mia. Amén Jesús que així siga. [3] L’arbre sempre dus a l’ombra des qui me’n farà regnar i a ses portes de l’infern qui n’entra no n’eixirà. Nostro senyor feia guarda i una raó va gastar: Mira que la porta es tanca i abantes de tu arribar ja pigaràs per avall que la porta s’obrirà. Ell va pigar per avall, la porta es va obrir i va eixir un hom feyn [?] i amb ell s’hi va abraçar. Vine ací, animeta, vine, que ací ja hi podràs estar, que has fet poques obres bones per tu al cel voler-hi anar. Quan vòstron pare us criava ja ho ‘gués sentit a dir això, moriria de repent sense mica de dolor [4] si trobàs una difunta morta sense passió, que no pogués dir Jesús ni de boca ni de cor. Perdonau-m’ho, bon Jesús, que ho dic ara per llavò. D’aquella boca sagrada sempre us ‘nirien cridant a on sou, mare de Déu, que ho estic ajonellada. Jo us vull demanar perdó davant de l’hòstia sagrada i també d’aquell senyor que sempre ens està emparant i més de cent angelets que hi estaven adorant amb una candela van per la glòria caminant.
1 No es veu clar quina és la pàgina que segueix.