Això no es ‘via vist mai, tanta de gent reunida,
I
veure batiar un sant i treure modes antigues.
Ja ha set un cas important per tota la pagesia,
veure que ens va acompanyant tant pagesos com de Vila
i des poble molts habitants, que no hi falta cap família.
Alcaldes i concejals, no hi falten primeres files.
Molts senyors i capellans de alta categoria.
Tot s’ha anat organisant d’una forma molt polida,
que aquí hi ha representants de tot es poble d’Eivissa,
des càrrecs més importants, tot això dona alegria [2]
perquè siguem tots germans per ajudar-mos a viure.
Tot cau amb hòmens formals, no hi ha secret ni mentida,
tot es ‘nirà mesurant sense llevar de sa mida,
que es que vivim treballant no hem de passar gana un dia
ni escatimar cap jornal des preu que marca sa llista,
ni abusar dins es treball quan es patró mos convida,
ni en res no hi té d’haver engany: sa llei per tothom vegila,
que es que la va traspassant prompte o tard se li afina.
Remei per tots d’ara avant tendrem si ho feim aixina,
de sempre anar-mos parlant per conversar i reunir-mos
i apartant es bé des mal tendrem sa sort conseguida. [3]
Per això mos ajuntam en ser que s’alcalde ems crida.
Tot s’ha anat organisant amb bona fe i politiga
per dur es programa endavant per invitar tot Eivissa
i treure usances d’abans, que avui això no s’estila:
barret, toca i calçons blancs duien es hòmens un dia.
Ses dones, faldellí blanc i en mànega de camia
o negre i trencat i llarg. Tampoc avui no s’estila.
Per anar-mos recordant d’aqueixes modes antigues
i batiar-mos un sant que abans d’ara no el teníem,
que ara d’avui endavant es faran millors collides,
que ell és patró des germans, [4] de llauradors i terristes.1>/sup>
Després de ser patró i sant de nom li daren Isidro
i educat dins es treball sempre sembrava i collia
i dava an es pardalets sa part que els perteneixia,
i a Déu es primer grapat de sa llavor li oferia.
Ja que Déu mo’ l’ha donat, resem-li i anem a missa
tots contents i agermanats demanant pau i alegria.
Que això no es ‘via vist mai...[5]
II
M’està bé, siguent des poble, apreciar tot això.
Ja es dirà en ‘ver passat s’hora si ha agradat o si no,
que jo no duc cap hestori per enamorar ningú.
Vodria tenir memori per recordar-me d’això,
per fer-me fer una hestori lligat amb una cançó,
amb una convocatori de tanta perfecció
com es veu en aquest poble de tanta reunió.
Tot acompanya sa moda, missa cantada i sermó.
I en es principi de s’obra també sa bendecció
des sant que tothom adora i avui tenim per patró. [6]
Cabres amb esquelles grosses, tots hem sentit sa remor,
carrosses i trons amb trossos de foc de pic de maçó,
jóvens mudats i al·lotes, son de flaüta i tambor,
espasí i castanyoles, caramelles de gran valor,
dos cantadors a propòsit portant es seu sonador,
banderes i flocs conformes que honraven sa porfessó,
molts de collarets i joies i prendes de gran valor
i autoridats i gent noble per acompanyar es rector,
i tot formant una cosa per honrar es predicador,
que mos ha fet una hestori fent ressaltar tot això. [7]
Lo que no posam en compte ni publica sa cançó
de sa vida amb aquesta obra de Isidro llaurador.
Ell ja mos ha dit quant bona amb molt de sebre i valor,
i seria poca cosa lo que vo’n pogués dir jo,
que em faltaria dictar-ho i memòria per escriure
lo que ems ha dit d’aquest sant no quep en qualsevol llibre
ni acabaríem mai, que és tard i s’acaba es dia,
i això no es ‘via vist mai... [8]
III
No sé de què he de parlar, tenguent voluntat de dir-vos
coses que us fes alegria, tanta de gent reunida.
M’hauré de mortificar i concluir de seguida,
que encara ho han de passar companyons des que hi ha aquina.
Ells es sabran explicar, jo som d’una edat senzilla,
només ho faç estilar cantant a modo de riure.
I algú de jo s’enriurà d’haver-me ajuntat aquina,
però em varen ensenyar –lo que record no m’olvida–
d’obeir i apreciar sempre sa gent distingida
i aubeieix qui em va manar [9] autoridats i família.
I respect es capellà, que és persona corregida,
d’al·lot ja es feia estimar, tothom ho coneix aixina.
Llavò el varen educar i en es vint anys ja tenia
molta història bona ja, i prompte va cantar missa.
I és digne d’apreciar i una carrera polida.
Déu li deixa conservar que aquí mos fa bon servici,
i si mai se’n té d’anar desitjam tenga un bon viure
i que no s’haixga de queixar des temps que ha viscut aquina,
que si Déu vol no serà, per ell feim una suplica
en nom de tots es que hi ha, tanta de gent reunida, [10]
que entre naltros es crià i ha de ser cosa infinita,
que ell també ho agrairà, jo veig que es poble l’estima.
Si no som prou puntuals i li causam sacrifici
ell pot anar perdonant ses faltes qualsevol dia.
Si naltros mos esmenam i sabem fer lo que ell diga,
mirant d’avui endavant a tenir més correntia.
Això no es ‘via vist mai...[11]
IV
De casa he vengut a posta a acompanyar tot això
i em veig aquí amb poques forces dins tanta reunió.
De casa he partit disposta, tant si va bé com si no,
per devertir-me i fer broma i ajudar an es cantador,
que hem vengut amb aquest compte i convidats ell i jo
de s’alcalde d’aquest poble, que tant es presta amb això.
Li darem l’enhorabona, molts anys conservi es bastó.
També la dam a sa dona i a tot es poble en redó,
perquè ho mereix i s’ho guanya sense cap distinció,
que una festa tan hermosa mai l’havia vist ningú,
mesclada amb tantes de coses dins tanta religió. [12]
S’ha fet per reixecar s’obra i apreciar es llaurador,
i conservar sa memori d’un sant que era conrador.
Ja el tenim en aquest poble gràcies a Nostro Senyor,
que ell donarà llum i força a tot pagès i senyor
i agrairà tan bona obra feta de tot es cortó
junt amb tanta gent de fora que ve a honrar tot això.
Ja és cosa aixecada i grossa, no hi falta animació
i una voluntat bona per suportar tot això.
Sa replega haurà set bona, tothom estava en favor,
i aquí ningú hi ha fet nosa, tothom ve amb atenció.
Es matí ha set cosa grossa, bona i de molt de valor, [13]
i sa tarda serà curta, jo veig preparació
per ‘ver d’acabar amb sa lluna. Menos mal si hi ha claror,
que hem de seguir com es puga, jo us ho deman per favor,
que en acabar aquest programa llavò es pren altra medida
i no hem de passar per alt a res de lo que està en llista,
que lo bo per tothom val, tant pagesos com de Vila.
Que això no es ‘via vist mai,...
V
En aquesta ocasió no sé què voleu que us diga.
Tothom coneix qui som jo per fer-vos gana de riure
i aquí no es trata d’això, tot és formal i alegria.
No té comparació [14] sa gent que ha vengut aquina.
Sa meua relació és una història senzilla
i he d’explicar en sa cançó coses que en donen sospita,
que es que li contén com jo té por de no fer lluir-se.
Per aubeir he vengut jo i respectar qui m’obliga.
I per tratar-se d’això, d’una festa tan polida,
que s’alcalde, mestre i rector són persones distinguides.
I per això he vengut jo i m’aufereix a aplaudir-les,
respectant s’atenció, mereix algun sacrifici.
S’enhorabona donc jo a ells i a ses familis
i a tot personal major que ha obrat en tal servici.
Després a tot es cortó per sa noble fantasia
de posseir tal valor i encaminar tanta ditxa. [15]
Tot surt d’un regiment bo que hem alcançat fa pocs dies
i es fan en prova d’això actes i coses lluïdes.
Per arribar a un valor d’una escala distinguida
que es poble anirà millor d’ara endavant cada dia.
Tenim ja servici bo de tot en nom de Déu siga,
monges en aquest cortó, dones que presten servicis,
que ensenyen un camí bo a criatures petites,
donant educació i fer-les més instruïdes,
i mestres de classe major, tant per al·lots com per nenes,
i tot dona resplendor clara i per tothom alegre.
Tot ve d’un regiment bo, perquè mossènyer ens entenga,
que ell a tothom fa favor, no es cansa i mos treu ejemples
i ems diu en cada sermó [16] coses que hem de regonèixer,
que el tenim per defensor i calar bones impreses.
Ja el tenim per servidor de tot qui ho pot regonèixer.
Hala idò en prova d’això farem que se li agraeixca,
que ara d’avui endavant tot ‘nirà en bona harmonia
com ja succeïa abans, però encara multiplica.
Tot pren un camí lleial i a poc a poc es fa via.
Veurem abans de pocs anys s’altar i s’església complida.
Ja hi torna a haver tants de sants com antes de destruir-la
i aquest que avui celebram, que és nou i abans no el teníem.
Déu mos conservi molts anys bona sort i alegria,
pau i ser bons cristians, después la glòria infinita,
que això no es ‘via vist mai... [17]
VI
Jo que som jove en s’ofici no sé com m’he d’arreglar
per dar gust i alegria a tot qui m’escoltarà,
que això és cosa destenguida, s’acte que es fa celebrar.
Gent de per fora i vesina, tots haureu de perdonar.
Pensau que ems agradaria poder-mos fer apreciar
amb sa nostra explicativa, sebre adquirir i conquistar,
versos i coses prou fines per un quedar bé i cantar,
per dar gust an es de Vila i senyors d’Ebusus que hi ha,
forasters i gent rica que ems venen a apreciar.
Naltros hem tengut sa ditxa d’haver de representar
i dir cançons que algun dia ‘gueren dat gust d’escoltar.
Avui ja molts es dediquen amb altre modo d’obrar,
però sa festa ems obliga [18] treure es costum ancià.
Per tots és cosa mai vista lo que avui fan celebrar.
Una imatge tan lluïda que amb honor d’ell tot es fa.
No hi ha hagut res en mentida, tot va així com començà,
ara ja està beneïda, mai més se destruirà
i sa festa concluïda, que es dia s’acabarà.
I hem d’acabar donant vives per ensalçar lo que es fa
i dir-vos cançons de riure que a tothom agradarà,
i altres coses polides, que tot s’ha de demostrar,
que a sa rempuda des dia ja dava gust d’escoltar
amb tanta d’hermosuria de campanes a tocar.
Més tard de gent ben vestida, tot això té que alabar,
i a la nit tots mos conviden per fer sa vetla i cantar,
Abans, mentre aguanta es dia, [19] també s’ha hagut de ballar.
Tenim a la pagesia costum que pot agradar:
mentre s’al·lota lleniga rodant per enterra pla,
es jove salta i la mira, pareix que l’ha d’agafar,
però mai no li arriba ni mos provam d’aferrar,
Cada qual salta i s’ho mira, tot surt així com es fa,
que un altre ball no s’estila, veiam si us agradarà,
que en ‘ver acabat es treball que es fa amb aquesta vesita
direm “d’avui a un any”, l’any que ve amb es mateix dia,
que hi haixga tant con enguany, cançons i coses polides,
tot de músiques i ball i son de sa xeremia,
que això ems passava per alt i a una festa aprecia [20]
i ara tots que ems escoltau desitjam sort i alegria
i prosperidat i pau, mai més guerra ni ruïna.
Que això no es ‘via vist mai....
VII
Ara des mestre i sa mestra d’ells n’hem parlat massa poc.
Són dos persones que es presten, mereixen tenir es seu vot,
que duen sa gent contenta, tant es pares com al·lots.
Ells tenen bona carrera i saben parlar amorós,
i així donen a conèixer que es seu pensar és virtuós,
després de tanta noblesa com quep en cada ú des dos.
No els hi espanta sa feina. Ell no tenia repòs
en quant an aquesta festa, [21] que és un cas maravillós
i ha acabat de dar a conèixer que és del tot religiós
i amic de fer bé an es terme i apreciar es llauradors,
i en nom d’ell dam a conèixer lo agraïts que estam tots.
I alabades siguen sempre ses vesites que hem tengut
a honrar en aquesta festa gent destengida i sabuts,
fotografistes i impremta per destenguir i dar gust,
dos delegats en es puesto i director d’institut,
que els tenim a sa tribuna per apreciar es concurs,
presidits per don Isidoro, canonge amb molta virtut,
que és es comendador de l’Orde d’Alfonso deu ja passat,
però segueix sa carrera d’aquest rei anomenat,
i aquí està per dar a conèixer, jutjant amb propiedat, [22]
per donar an es que ho mereixca prèmits que hi ha destinats
i jurats que aquí representen a totes ses germandats.
Faran ses coses ben fetes, que no hi ha apassionats.
Naltros aquí podeu creure que som afeccionats
i no tenim sa certesa de ser del tot premiats,
però sa gent que res, perquè que només hem començat,
i hem de donar més ejemple naltros portant més lligat.
Lo que falta dir és alegre i darà bon resultat.
Cançons que fan goig i tenen mèrit per cada costat,
que es tambor bruny tot de pressa, no està cap minut parat,
i dos cantadors li peguen seguit, un per cada cap,
que un a s’altre es contesten d’un modo desesperat. [23]
Sempre buscam que s’avenguen, jóvens o de més edat
i antes d’acabar sa vetla tothom vorà es resultat.
Demanam orde i silenci per tenir facilidats
per conduir sa novena que mos hem arriscat.
Llavò senyors i pagesos perdonau es maldecap,
que es nostro cantar pot ser-mos causa de ser malmirats.
Però desitjam que tenguen salut i felicidat
i una altra volta que venguin estarem més preparats.
I avui farem lo que es puga, sempre hi haurà claredat.
No hi haurà fosca ni lluna, que hi tenim letrecidat.
I en ‘ver-se acabat es ball, traca i tot acabat.
Llavò tots com a germans anam a prendre retiro, [24]
en es cafès convidats hasta que mon trega es dia,
que això no es ‘via vist mai, una festa tan polida,
veure batiar un sant i treure modes antigues.
