He fet una cançó nova només per un compliment,
I
que hem tengut una vesita d’un senyor molt deferent
i el tenim de saludar-l’hi amb bon acompanyament,
tirar-li molts de coets per saludar-lo a ell.
Li hem de fer molta festa i a usança de s’ús vell,
que es vestits blancs i gonelles és com un encantament,
pigant algunes ballades per replegar molta gent,
que es sonadors que hi havia varen sonar tot es temps.
Cantaren ses caramelles només per un passatemps,
perquè es dia importava s’antiguea1, lo més vell.
Varen baixar banderes, que n’hi havia un bon parell,
les entraren dins s’iglésia, dins la catedral talment.
Varen fer molta de festa, que hi ‘via molta de gent.
N’hi havia de molts de pobles, de llevant i de ponent.
He fet una cançó nova...
II
Ja hem vist moltes de coses, que hasta mos hi encantarem,
que ara per sant Ciriaco ja vorem lo que vorem.
Una porfessó polida, que hi haurà molta de gent.
També hi haurà ses musiques, que les sonaren tot es temps.
Mos baixaren una imatge des poble de Sant Miquel,
passant-la per davant casa, que s’espantava sa gent, [2]
que parlaren de ses ales, que jo ho ‘nava sentiguent.
De Jesús, sa seua santa, que era la Mare de Déu.
Varen sortir de s’església, s’aturaren al Convent,
allà on mos perseguien aquells moros tan dolents.
Mos volien prendre Eivissa, guanyàrem es ivissencs.
Mos valgué ses ferradures que vengué de part de Déu,
que som cristians Ivissa enguany en fa set cents,
Déu faci siga per sempre, per la glòria eternament.
Hi fet una cançó nova...
III
Hi va haver molta de festa prop d’en Vara de Rey.
Municipals no en faltaren, que n’hi havia a bastament,
per vore si es ballaria, per fer retirar sa gent,
que ses parelles ballaven, llavò va envestir sa gent,
però aiximateix ballaren joves de barret vermell.
Déu lis do molts d’anys de vida, ganàncies a bastament,
puguin ballar a moltes bandes que sigui convenient
i amb al·lotes devertides que siguin as gust seu.
He fet una cançó nova...
IV
Ja puc dir que he vist cambutxos, coes lligades vermell,
moltes de robes antigues que es portaven aquest temps.
Molts de joves i d’al·lotes mesclades amb molta gent.
N’hi havia de cantadores que cantaren tot es temps,
i amb unes [3] cançons llargues que feien riure sa gent,
que parlaven de s’estopa que en botar-se foc s’encén,
i a la nit també cantaren, que vetlaren molt de temps,
fins a sa matinada, que ja se’n ‘nava sa gent,
que hasta tots es galls cantaven que s’escanyaven talment.
He fet una cançó nova...
V
Baixaven gent i banderes a les 11 i a les 10,
sa porfessó quasi feta que s’espantava sa gent.
Quatre sants que baixaren només per un passatemps.
Es primer va ser sant Jordi, mossènyer ho ‘nava diguent,
perquè estigui reposat dos o tres dies amb temps,
que sa porfessó és molt llarga i ha de descansar sa gent.
Sant Rafel també el baixaren, perquè és es patró seu,
i es poble és fantasiós i es ‘via de fer cas d’ell.
Volen baixar sant Antoni, sinó que ja s’ha fet vell,
que porta molta de barba, que s’afaita malament.
També té un gorrinet que sempre el té vora d’ell,
i ell amb so bastonet sempre el va recolliguent.
Varen baixar santa Eulària per més acompanyament,
perquè es parlàs amb sant Jordi i es fessin es compliment,
que és una santa molt guapa o així ho va diguent sa gent.
També és un poble molt gros, que ha naixcut molta gent [4]
i ho és una gent molt recta i interessada talment.
He fet una cançó nova…
